COM UNA PÀTRIA

El pèl de la bèstia

No fa gaire, en Joan Buades em va convidar a dir la meva a la presentació de ‘Crui’, la seva novel·la guardonada amb el premi Creixells 2017 i ara reeditada per Més Llibres. Com potser sabeu, ‘Crui’ explora les connexions entre els criminals nazis refugiats a Mallorca i altres llocs de l’Espanya franquista, les grans finances internacionals i el ‘boom’ turístic, en una trama en què tot és ficció i res no ho és. Hi vaig llegir un poema de Ronny Someck, el poeta israelià que acabava d’intervenir al Festival de Poesia de la Mediterrània. Someck va néixer a Bagdad, quan hi havia comunitat jueva, i és un home que estima la música i la poesia àrabs i que voldria ser un pont. El poema que vaig llegir es titula ‘Tractors’, i el trobareu al volum antològic ‘Amor pirata’, fet per Manuel Forcano per a Proa i encara al mercat. Someck hi explica com, viatjant entre Munic i Stuttgart, va veure un negoci de tractors regentat pels fills de Josef Mengele, l’àngel de la mort d’Auschwitz. Els tres darrers versos diuen: “A l’Acadèmia d’Estètica de la Història saben pentinar un tupè / fins i tot al pèl / d’una bèstia”.

Pocs dies després, llegia ‘L’ordre del dia’, d‘Éric Vuillard, un dels premis Goncourt més unànimement aclamats, que acaba de sortir en català a Edicions 62. En 150 planes, i amb una memorable antologia d’escenes (reunions, entrevistes de mandataris, històries de personatges anònims), Vuillard traça un retrat despietat del triomf del nazisme com a naufragi moral d’Europa. No us el perdeu. Parla, entre altres coses, del suport que va rebre Hitler dels grans industrials alemanys, els mateixos que varen continuar sent imperis colossals després de la derrota alemanya. A punt d’acabar el llibre, em vaig trobar davant unes escales mecàniques ostentosament marcades com a Krupp-Thyssen, un dels noms de què Vuillard parla. I em varen venir el cap ‘Crui’ i el tupè fet amb el pèl de la bèstia.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF