Pedagogia letal
La trobada recent de 215 cadàvers de nins indis en el Canadà ha tengut una repercussió internacional molt reduïda, sobretot si es té en compte que aquest nombre d’esquelets infantils se suma a altres troballes i a les circumstàncies que provocaren aquestes morts. Eren infants indis arreplegats per organismes de l’Estat i per l’Església catòlica, separats de les seves famílies amb l’objectiu d’incorporar-los a la religió vaticana i al que, a l’engròs, en diríem civilització occidental. Darrere d’aquesta missió dubtosament evangelitzadora, hi havia ingents operacions d’apropiació de terres i altres béns. Els nins eren internats en centres on se suposava que la pedagogia cristiana els faria abandonar la falsedat de les seves creences i els hàbits d’unes tribus i d’unes comunitats salvatges i menyspreables.
El dit Sistema Escolar de Residències Indígenes va estar en funcionament de 1890 a 1969: sembla molt d’un altre temps. (A la pertorbació que em causen aquests fets s’afegeix que les Residències foren clausurades quan servidor tenia vint-i-quatre anys: una ignomínia més de les moltes que han infectat l’espècie i el planeta en vida meva –no ho dic per presumpció ni per afany de protagonisme, molt menys encara per coqueteria històrica. Només és una qüestió de perspectiva).
El govern canadenc ja s’havia disculpat el 2008 pel sistema de les Residències, però es tractava d’una disculpa oficial, l’endemà de la qual les coses funcionaven com d’habitud, ja que no havien deixat empremta suficient a la consciència del país. Una escriptora i periodista canadenca, que tenc registrada com una de les persones més intel·ligents que conec, m’havia comentat un dia que el genocidi indi no era un tema present en els debats socials del seu país. Ella mateixa no s’havia interrogat mai sobre aquesta qüestió. És possible que s’ho plantegés per primera vegada aquella tarda de diumenge a ca meva de Barcelona.
Els països tenen els seus pecats originals i els més vulgars guardats en una caixa d’alta seguretat. Aquests secrets són fets de materials humans –orgànics–, i no es fossilitzen per més tancats que estiguin: de manera que, per pressions de fora o de dins, els gasos formats poden posar un país de cara a la gangrena de la seva ànima. El primer ministre canadenc, Trudeau Jr., s’ha dirigit als seus conciutadans d’una manera prou digna: “Necessitam conèixer la veritat abans de parlar de justícia, de concòrdia i de reconciliació”, paraules que mereixen que no se les endugui el vent.
Perquè el vent s’enduu massa coses. Ara, a l’estat espanyol el propòsit manifestat per Trudeau Jr. podria fer sonar sabres i escopetes, perquè la caixa forta on es guarden els secrets del passat i altres materials no tan secrets o no tan passats s’ha refortificat una vegada i una altra, potser perquè aquesta Espanya no resistiria l’expansió de la veritat pels seus territoris.
