Tenir dos pebrots

Segueixo a Instagram (i, quan puc, en persona) el restaurant Dos Pebrots, de Barcelona. Fan cuina mediterrània absoluta. Vull dir amb això que no toquen només les meravelles que puguin fer-te a Catalunya, a Grècia o al Marroc. Toquen -i retoquen- tot el Mediterrani, amb excursions a l’Antiga Roma.

Si els en parlo és perquè l’altre dia el post que compartien no era una foto de la truita de pinyons tan bona que fan. Era perquè hi havia un usuari que se n’havia queixat, en anglès. Deia que et carregaven un euro per fer la reserva i que si cancel·laves te’n cobraven 25. Que això estava escrit al web, però en lletra petita. Ells, esclar, li van contestar. Van escriure que l’euro te’l tornaven (és la manera de saber si la targeta és vàlida) i que els sabia molt greu que al 30 per cent de la capacitat i un any de pandèmia no s’entengués aquesta manera de fer. La lletra, per cert, no és més petita.

Trucar a un restaurant, reservar i no anar-hi, però tampoc no avisar, ara mateix, és tan irresponsable com no dur mascareta. Aquella taula és un privilegi. Qui et fa el menjar s’està en una cuina plena de baf amb mascareta. Fa el trenta per cent de menjars, però els sous han de sortir igual. Ha de dir que no a molta gent que voldria anar-hi, només perquè tu hi has trucat primer. Respecta-ho. Si no hi vas i no avises, aquella taula ja no serà per a ningú i la gamba o els pinyons del teu menú degustació sobraran. Si tothom avisés amb prou temps, si tothom s’ho pensés molt abans de reservar —hi ha gent que reserva a tres llocs a la vegada per triar alegrement a última hora— potser no caldria que et cobressin penalització. Si compres entrades per al teatre i al final no hi vas no et tornen els diners. Si encarregues canelons i no els reculls, no et tornaran la paga i senyal.

Abans també. Però ara els senyorets que reserven a un restaurant però se’n desdiuen i, ai, mira, no hi van, i no avisen, es mereixen un clatellot. Que paguin.