Patètica setmana monàrquica
Dimarts va tenir lloc al Congrés una estranya celebració del 40è aniversari del 23-F, el cop d’estat que no va triomfar però que va marcar el final del temps en què encara semblava que tot era possible i va donar pas a la plena institucionalització del règim del 78, que la majoria absoluta socialista del 1982 va fer efectiva posant l’estabilitat com a prioritat. Dimecres el Congrés va refusar una iniciativa d’ERC i Unides Podem per suprimir la inviolabilitat del rei i retirar l’aforament de la família real. I dijous es va anunciar una nova regularització fiscal -quatre milions d’euros- del rei emèrit, fugat a Abu Dhabi.
Tres dies d’intens protagonisme de Joan Carles I que demostren l’enorme dificultat de salvar la imatge de la Corona dels estralls produïts per “les seves conductes incíviques” (Pedro Sánchez) fruit d’una de les malalties cròniques dels poderosos: la pèrdua del sentit de la realitat que els fa creure que tot els està permès i que ningú gosarà posar-los en evidència. La inviolabilitat és una via directa a l’abús perquè atorga la condició d’irresponsable a qui la gaudeix.
La celebració del 23-F volia ser com un enterrament en vida: FelipVI, reivindicant “la fermesa i autoritat” del seu pare en la defensa de la Constitució, buscava un fil de continuïtat per a la seva pròpia legitimació. I al mateix temps pretenia passar definitivament pàgina, deixant la imatge de Joan Carles I amb uniforme de capità general la nit del cop d’estat com a icona del seu mandat, per oblidar tot el que va venir després.
Però trist favor fan uns i altres a aquest rentat de cara de la monarquia si l’endemà de l’esperpèntic espectacle refusen qualsevol reforma de control de la institució. I si dos dies després el xafarranxo torna a escena amb una nova autoregularització fiscal d’un emèrit que ensenya la seva fortuna a miquetes, mentre la Fiscalia no mou un dit per perseguir uns presumptes delictes dels quals la justícia suïssa s’ocupa més que l’espanyola.
Diuen que tot això forma part de l’operació retorn de Joan Carles I, en un estat de salut precari. Amb aquests estrategs, a la monarquia no li calen enemics. Per aquest camí, un dia caurà i no sabrà com ha estat.
