Parlem de suïcidi entre els joves i amb els joves

Si el 2018 el suïcidi va ser la primera causa de mort no natural entre el joves de les Balears, empatat amb els accidents de circulació, tot apunta que en tenir les dades del 2020 les xifres de morts i de temptatives no hauran deixat d’augmentar alhora que disminueix l’edat d’aquests joves. Així ho adverteixen els experts en salut mental, així com entitats sense ànim de lucre que es dediquen a atendre problemes derivats de la solitud, de la depressió i de l’ansietat, entre d’altres, que poden dur pensaments suïcides. Avisen que, des que va començar la pandèmia, però sobretot a mesura que aquesta ha anat avançant i se n’ha retardat la solució, hi ha més intents de suïcidi, les temptatives són més lesives i, a més, les persones que ho intenten són més joves. De fet, si no fa gaire les temptatives entre els joves es produïen entre els 15 i els 17 anys, segons la directora de l’Institut Balear de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, Isabel Flórez, ara l’edat s’avança als 11 i 12 anys.

Les xifres més recents encara no són definitives perquè, segons s’afirma, el control de dades està copat pel covid –això quan aquest augment de les consultes per problemes psicològics està vinculat a la pandèmia. Aquestes xifres, en tot cas, són les que ens han duit i ens han de dur com a societat a parlar de manera oberta del suïcidi que hi ha entre els joves, però també i sobretot a difondre el missatge dels experts: n’hem de parlar amb els joves. No els podem donar l’esquena, ni menystenir la importància d’una vulnerabilitat psicològica que a vegades va lligada a l’edat i altres a la situació que vivim. Escoltem-los.

Capficats com estam a fer una mirada adultocentrista del món, sovint els infants i els joves pateixen multiplicats els problemes que duen a casa els majors de la família. Els impactes de la crisi sobre els pares, l’allunyament sanitari de nets i padrins i també les prevencions i llunyania amb els amics fan que els joves més vulnerables multipliquin les seves angoixes. 

Una societat ha d’evitar totes les morts que pugui, però encara més les dels més joves. Si hi ha un Observatori del Suïcidi que és pioner a l’Estat, ha de tenir recursos suficients i dades actualitzades. Si bé hi ha les xifres de morts, es desconeixen les de temptatives, que representen els casos que es poden recuperar. Falten figures d’atenció al suïcidi, en aquest cas per a adults. Són mancances que no ens podem permetre, sobretot perquè en cada suïcidi hi ha un drama personal i social, però també perquè molts ens enfronten amb els grans problemes que com a societat tenim.