En aquest moments en què es parla tant de "Don Juan Carlos", no crec que estigui de més parlar d'un tema que afecta la institució monàrquica en general i, molt particularment, el rei Felip VI. I si la seva accessió al tron resultàs que és anticonstitucional? Ara no se'n parla gaire, però hi ha prou arguments sobre la inconstitucionalitat de l'actual monarca, alguns dels quals em limit a recollir aquí.
L'article 57 és el que institueix i regula la monarquia a la Constitució, i diu així:
"1. La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe, la persona major a la menor.
2. El príncep hereu, des del naixement o des que s’esdevingui el fet que origini l’evocació, tindrà la dignitat de príncep d’Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d’Espanya.
3. Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, les Corts Generals proveiran la successió a la Corona en la forma que més convingui als interessos d’Espanya.
4. Les persones que, tenint dret a la successió al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibició expressa del rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l’ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica".
Armand de Fluvià, de qui no es podia negar la competència, fa temps ja defensava, juntament amb altres estudiosos, que el paràgraf primer de l'article incorporava a la Constitució tota la legislació històrica que regulava la successió a la Corona. El altres paràgrafs 2 i 4 no serien més que reiteració d'aquesta legislació històrica, com sembla reconèixer el paràgraf 2 quan es refereix als "altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d’Espanya", sense ni tan sols anomenar-los.
Doncs bé, si la successió a la Corona es regeix per la legislació històrica, seria d'aplicació la Pragmàtica de Carles III de 23 de març de 1776, que, després d'ordenar que els que puguin succeir la Corona necessiten permís del rei per casar-se, diu:
"XII. Però com que es pot esdevenir algun rar cas de tan greus circumstàncies, que no permetin que deixi de contreure's el matrimoni, encara que sigui amb persona desigual, quant això succeeixi en els que estan obligats a demanar el meu reial permís, ha de quedar reservat a la meva Reial Persona, i als Reis els meus successors, el fet de poder-lo concedir; però també en aquest cas quedarà subsistent i invariable el que disposa aquesta Pragmàtica, quant als efectes civils, i en la seva virtut la muller o el marit que causi la notable desigualtat quedarà privat dels títols, honors i prerrogatives que li concedeixen les lleis d'aquests regnes, ni succeiran els descendents d'aquest matrimoni en aquestes dignitats, honors, vincles o béns de la Corona, que hauran de recaure en les persones a qui en el seu defecte correspongui la successió ni podran tampoc els descendents d'aquests matrimonis desiguals usar els cognoms i armes de la casa, de la successió dels quals queden privats, però prendran precisament el cognom i les armes del pare o mare que hagi causat la notable desigualtat, cosa que els concedirà que puguin succeir en els béns lliures i aliments que hagin de correspondre'ls, cosa que es previndrà amb claredat en el permís i la partida de casament."
Si cap dels fills de Joan Carles i Sofia no s'ha casat amb persones de sang reial, sinó amb persones 'desiguals', tampoc poden heretar cap títol ni corona, ni transmetre'ls als seus fills. D'aquesta manera, potser, els monarques legítims haurien de ser uns Borbón Dos Sicilias (als qui, per cert, Joan Carles I va nomenar "infants d'Espanya" i que a les noces del príncep i de les infantes seien amb la família reial; això sí, al darrer lloc). Des d'aquesta perspectiva es pot defensar que Felip no pot ser rei, i que Elionor, amb més raó, no pot ser princesa d’Astúries ni hereva de la corona.
Es pot dir que aquesta norma està en desús? Diria que no. Si Joan Carles va ser rei, en tant que legítim hereu de la dinastia històrica, ho va ser com a fill de Joan de Borbó, el qual ho fou precisament perquè es va aplicar aquesta Pragmàtica.
Alfons XIII va tenir tres fills. Jaume era sordmut i va renunciar lliurement a la Corona per a ell i els seus descendents; però el fill major, Alfons, ho va fer perquè havia contret matrimoni morganàtic (amb una inferior, "desigual"), Edelmira Sampedro. D'aquesta manera, per aplicació de la Pragmàtica, la successió va recaure en Joan.
Per últim, un reconeixement de la seva vigència –concretada a la successió als títols nobiliaris– es pot trobar a la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 27/1982, de 24 de maig (B.O.E. de 9 de juny).
Per a una recopilació i crítica de les opinions que defensen que aquesta Pragmàtica està derogada es pot veure el treball de la investigadora del CSIC (Universidad Complutense de Madrid) María Luz Alonso El consentimiento para el matrimonio de los miembros de la Familia Real (sobre la vigencia de la Pragmatica de Carlos III de 1776).
I què passaria si la Pragmàtica estigués derogada?
Doncs que la situació podria ser molt pitjor, perquè ni l'article 57 de la Constitució ni cap altre fan referència al fet que el successor hagi de ser fill "legítim" del monarca, i l’article 14, que forma part precisament del Títol Preliminar, diu:
"Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".
I, si no vaig errat, sembla que Felip no és el primogènit natural de Joan Carles.
