Els paradisos en conserva
Per a qui ja fa més de quaranta anys que va escriure Guía secreta de Baleares, no és fàcil arremetre contra la gent dedicada a descobrir i divulgar espais poc sovintejats pels turistes. Adduiria al meu favor alguns complements circumstancials que restarien una mica de gravetat a aquella imprudència comesa per uns doblers que tanmateix em foren escatimats fraudulentament. Però, en qualsevol cas, en el centre de l’escriptura i edició del llibre hi havia la voluntat de fer lectors/compradors ansiosos per conèixer escenaris en què no reparava el turista de recorregut convencional. Una vegada més, faig públic el meu penediment, però l’obra no va influir en la proliferació de seccions, comentaris, publicitats encobertes o suposats mèrits de professionals en cerca dels mil euros mensuals.
En aquesta línia, s’ha de reconèixer que s’ha ajudat a destruir molta naturalesa i molt d’encant natural. Les notícies o els anuncis on apareix l’expressió 'l’últim paradís' ja ens diuen la magnitud de la tragèdia. De vegades, aquest paradís s’ha format amb la intervenció de l’home (complexos turístics, etc.) i d’altres amb la seva nuesa com a tota vestimenta. En qualsevol cas, aquesta qualificació o s’aplica ja inadequadament o és una invitació a esbucar un cornaló de paradís. Com que el turisme no coneix límits i l’orgull del turista és l’experiència d’haver descobert un paradís, ja no queda quasi espai per a res del que imaginam que és atribut paradisíac. I, encara que n’existís la possibilitat, la nostra presència sepultaria en la misèria general aquell espai del qual ens enorgullirem.
Els meus últims paradisos es poden difondre obertament sense que aparegui, per això, la possibilitat d’embastardir-los. Són els paradisos que ha creat la meva imaginació sota l’estímul de l’art, de la literatura, la música. El lector sap de què li estic parlant: d’aquell caló en el qual cada dia naixia el món, fresc, net, on la poesia feia surar belles paraules en l’aire, i on es començava a sentir el segon moviment del Triple concert de Beethoven –o la música més estimada aleshores. Tenim la possibilitat de fer indestructibles aquests paradisos, però també per desídia o per maldat/rancor els podem arruïnar amb la nostra pròpia ruïna. Es tracta de ser curosos en posar la música i unes paraules a aquella imatge virginal.
