De l’article de Xavier Batalla (Barcelona, 1948-2012) a 'La Vanguardia' (16-VII-2011). Traducció pròpia. Fa poc més de deu anys, el periodista i professor Xavier Batalla, agut i ben documentat, ja argumentava sobre les flaqueses d’una Rússia massa dependent de les exportacions de petroli i gas. Ell i altres analistes veien que l’espetec de l’URSS obria un gran canvi de cicle.
Darrere de tot gran esdeveniment històric hi pot haver una operació financera, alguns cops secreta i altres sovint cantada. ¿Com s’explica, posem per cas, la gran expansió de l’art en el Renaixement? Pels diners de diversos banquers, començant pels Mèdici, que havien fet fortuna aplicant alguna cosa més que les matemàtiques orientals. Niall Fergusson ha escrit aEl triunfo del dinero (Debate, 2009): “Podria afirmar-se legítimament que fins a la dècada de 1390 els Mèdici van ser més gàngsters que banquers: un clan de poca vàlua, més conegut per la seva baixa violència que per les seves altes finances”. Hi ha casos en què el paper de les finances és un secret més o menys ben guardat. És el que pot passar amb el final de la Guerra Freda. ¿Qui va tenir la culpa que el Mur de Berlín caigués sense que els soviètics tiressin ni un sol tret? ¿Ronald Reagan, amb la seva guerra de les galàxies? ¿George Kennan, amb la seva política de la contenció? L’historiador John Lewis Gaddis, considerat una autoritat en la matèria, ha escrit que “Reagan va ser un geni”, igual que “altres visionaris” com Joan Pau II, Lech Walesa i Margaret Thatcher (The Cold War: a New History, 2005). Però Zbigniew Brzezinski, conseller de Seguretat Nacional de Jimmy Carter, ha ridiculitzat aquest veredicte. “En la seva versió més simplista, aquesta interpretació de la història podia arribar a adoptar la forma d’un conte de fades”, ha escrit Brzezinski a Tres presidentes (Paidós, 2008). I si no va ser l’obra d’un sol home, ¿què explica la caiguda del Mur de Berlín i la mort natural de la Unió Soviètica? Igor Gaidar [imatge], l’economista que va pilotar la transició del comunisme cap al capitalisme com a primer ministre de Finances de la Rússia postsoviètica, va donar una altra explicació. En el seu llibre Collapse of an Empire, publicat en el 2007, dos anys abans de la seva mort, Gaidar va argumentar de quina manera la Unió Soviètica, davant la caiguda de les seves exportacions de petroli i gas, va acudir en la dècada de 1980 als bancs europeus a la cerca de crèdits, iniciativa que, segons el seu parer, va debilitar Moscou. La dependència dels crèdits europeus va fer que els dirigents soviètics no reaccionessin violentament, com havien fet de manera repetida en el passat, davant les protestes, des de Budapest fins a Berlín. Una resposta dura hauria tancat uns crèdits necessaris per seguir important aliments. I dos anys després de la caiguda del Mur, quan va desaparèixer la Unió Soviètica, aquesta dependència, segons Gaidar, també va accelerar la política russa de privatitzacions. [...]
