No és inventar la pólvora, precisament, lligar els moviments polítics que en ambdues parts de l'Atlàntic cerquen culpables del malestar dels ciutadans entre els diferents, els forans. Ho hem vist amb Donald Trump, que posa el focus en la immigració llatina, especialment mexicana, de tots els mals que no són culpa dels fidels de l'Islam. Ho veim a la Gran Bretanya, on una societat de mescladissa ara treu pit a favor de la seva exclusivitat i projecta en la Unió Europea la bubota de la immensa encletxa social que el seu sistema ha generat. Es cou a França, on la ultradreta xenòfoba abandera el malestar d'una societat que és gran en la seva imatgeria, mentre s'empobreix i difumina en la globalitat. Ho ha patit la mateixa Merkel, líder indiscutida fins que, en nom de la tradició democràtica i els principis, ha obert les portes als refugiats, i ara competeix amb Alternativa Alemanya que, amb la por de l'extern per bandera, li erosiona el mandat. A Àustria, amb l'ascens electoral dels islamòfobs de l'FPO, que amenacen de guanyar les presidencials. A la malmenada Grècia, que veu créixer Alba Daurada per negar, per la via de la violència i la xenofòbia, que són el bressol de la democràcia. A Holanda, a Dinamarca...
Em direu agosarat, però hi veig similituds amb la percepció que a Mallorca començam a sentir sobre el turisme. No diré que la sensació d'invasió no arreli en fets objectius de creixement exponencial de visitants sobre un espai reduït, a vegades molt concret com és el centre de Palma. També és objectiu que la integració de la immigració ha fracassat a Europa i als EUA, i que existeixen profundes disfuncions socials, fins i tot problemes d'ordre públic. Tot el que vosaltres vulgueu, però ni allà ni aquí no són bons temps per a la classe treballadora i és més rendible focalitzar els causants en col·lectius externs que cercar culpables en els que manegen el sistema i han aprofitat la crisi per davallar sous i reduir drets. A ells, ja els va bé així.
