OPINIÓ

‘Un país anomenat nosaltres’: els fonaments intel·lectuals de la nova Mallorca

Divendres passat a Palma es va presentar 'Un país anomenat nosaltres. 61 opinions per fer camí', d’Antoni Trobat. És una compilació d’alguns dels escrits d’opinió de l’autor que ha publicat a l’ARA Balears els darrers dos anys. Hi esmenta, fugint dels dogmes i sempre de forma constructiva, les principals qüestions que afecten la Mallorca del segle XXI. La identitat, la memòria històrica, la cultura, les lluites populars i la construcció d’allò comú són qüestions que, amb voluntat de generar debat, l’autor deixa de forma valenta i optimista damunt la taula en cadascuna de les tres parts del llibre.

El columnista habitual de la premsa illenca no deixa mai indiferent ningú amb les seves aportacions dominicals. L’autor hi defensa una esquerra illenca que treballi fermament per la igualtat d’oportunitats i la justícia social i un mallorquinisme polític que es deixondeixi i superi conceptes ètnics massa utilitzats. “Els nostros” xerrant de “lo nostro” patriotitzen eines d’integració com la cultura o la llengua i n’eclipsen la tasca normalitzadora, funcional i de cohesió social.

L’objectiu, per a Trobat, és que aquest arribi a ser un país normal amb una societat arrelada i moderna alhora que oberta i plural. Com a ciutadans tenim un present i un futur en comú, i tant les institucions com la societat civil hem de fer feina de la mà perquè tothom s’identifiqui com a ciutadà, mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

A les darreres pàgines, a manera d’epíleg, Guillem Bestard, Biel Payeras, Jaume Ribes i Pilar Terrasa –quatre joves incipients exponents d’aquesta Mallorca que es repensa– descriuen molt, molt bé les essències del llibre: “La perspectiva trobatiana no és una mirada sola, perquè recorre sempre tots els factors que determinen i expliquen el nostre dia a dia. Els fets nacionals i de classe, com explicacions centrals i més clàssiques, però també la mirada feminista, la preocupació ecologista, la consciència generacional i un estil i una forma d’entendre les coses basat en la més absoluta i desacomplexada heterodòxia”. Aquests són, a parer meu, els eixos sobre els quals pivota Antoni, i allò que el fan tan especial.

Aquest assaig és un d’aquests treballs imprescindibles per a entendre’ns, que s’empelta amb el corrent de joves pensadors illencs que en els darrers anys s’esforcen a repensar-nos. Llorenç Capellà, que ha prologat l’assaig, explica que “tots els articles, tanmateix, transmeten al lector un interès manifest per situar Mallorca –i Menorca i les Pitiüses de retop– en un espai polític i social en el qual la seva gent, tota la seva gent, es reconegui. Ho fa amb atreviment, amb voluntat de ser cronista i activista alhora”.

En definitiva, aquest llibre és l’exposició perfecta, i la compartesc plenament, de la projecció intel·lectual d’un país mestís, autocentrat, modern i just. Necessari, imprescindible i il·lusionant.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF