Publicitat
Publicitat

El paguem a vostè, ministre

Al pròvid ministre Wert, com van poder llegir ahir vostès a l'Ara.cat, li sembla que no cal becar els alumnes universitaris amb una nota més baixa de 6,5. Minven les pensions, puja la nota obligatòria. S'apugen els impostos, baixen les prestacions. És la nova tendència a la passarel·la de l'estat del benestar, sobretot en països que han esgotat per complet la seva credibilitat, gràcies sobretot a governants com el ministre Wert, el ministre Montoro o el ministre De Guindos, tots ells en els rànquings dels pitjors governants d'Europa segons els analistes internacionals.

I això és el que em fa formular una pregunta: quina és la nota mitjana que s'ha de treure per ser ministre del govern d'Espanya? A jutjar pel que veiem, deu haver de ser molt i molt baixeta. ¿Podríem fer un cop d'ull a l'expedient acadèmic d'un personatge com Wert? Alguna cosa em diu que hi riuríem una estona.

De tota manera, a mi no és que em sembli malament que s'apugi el nivell d'exigència per ingressar becat a la universitat. Ans al contrari: és una evidència que, cada any, les universitats espanyoles (i les catalanes també) produeixen una quantitat tremenda de llicenciats en les matèries més diverses que en realitat no servirien ni per donar classes de repàs a alumnes de tercer d'ESO. Una selecció d'aquests universitaris capsigranys (una selecció dels més capsigranys de tots) acaben, de tant en tant, de ministres del govern d'Espanya. Com més ruc, més ministre. Per tant, si s'apugés la mitjana necessària per accedir a la universitat pública, tal vegada ens estalviaríem malsons amb potes com el senyor Wert. No podem deixar de donar suport a la seva idea: ministre Wert, vostè té raó, i vostè mateix és el màxim exponent de la incompetència universitària que pretén denunciar. Residus tòxics intel·lectuals de la seva talla només són possibles en un sistema universitari que no funciona. Moltes gràcies per predicar amb l'exemple, ministre: si algú no té clar què és un carbassot, només ha de parar-li l'orella a vostè per fer-se'n el càrrec.

I és que ahir en va dir una altra de grossa, com ens té acostumats (benauradament per al gremi dels columnistes, que a vostè li fa tanta il·lusió que li dediquem rius de tinta). Va dir que, als universitaris becats, "no és que els paguem els estudis, és que els paguem per estudiar", i d'aquesta manera pretenia justificar la seva proposta d'augmentar la ràtio mitjana de les qualificacions. Permeti'm el matís, ministre: als estudiants no els paguem res, sinó que paguem impostos perquè tinguin un ensenyament públic de qualitat. El que sí que paguem són sangoneres com vostè, que mai no hauria fet la o amb un tassó si no s'hagués tret el carnet de militància d'un partit polític. I ja no els paguem perquè estudiïn, cosa que donem per impossible, però sí que els paguem, si més no, perquè tinguin la boca tancada i no insultin la nostra intel·ligència. Prengui exemple del seu col·lega José Manuel Soria, que sempre que pot no bada boca. I s'agraeix, per cert.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF