Pacte (de governs) per la llengua
La setmana passada, Pedro Sánchez va anunciar un projecte “megapotent” d’impuls de la llengua castellana (o de l’espanyol, com s’estima més de dir-ne el govern d’Espanya). No en va donar detalls, però no serà poca cosa, ni per quantia econòmica ni pel seu contingut polític: es tractarà d’un PERTE, és a dir un Pla Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica, que es durà a terme amb els fons europeus Next Generation. Tindrà com a eixos l’aplicació de l’espanyol a l’àmbit de la intel·ligència artificial i el concepte de l’espanyol com a “lengua común ” de tota la ciutadania, evidentment en detriment de les “altres llengües”, mal dites cooficials, que existeixen a Espanya. Molt particularment, sempre, contra el català.
Que el govern d’Espanya impulsi l’espanyol pot no fer-nos fred ni calor, si no fos que allò exigible -si fos certa la igualtat democràtica de tots els ciutadans espanyols- seria que el govern d’Espanya promogués i celebrés la diversitat lingüística i cultural de l’estat espanyol (l’altre dia Félix Bolaños deia a Catalunya Ràdio allò de “el catalán es una riqueza ”, que és una cosa que només diuen, tant PP com PSOE, quan necessiten els vots dels catalans per aprovar els pressupostos). Sabem, però, que això no passarà, ans al contrari: qualsevol iniciativa en favor de l’espanyol comportarà, segur, un augment de l’hostilitat i la bel·ligerància (ja de per si inadmissibles) contra el català. Que es faci nacionalisme a partir de les llengües no és altra cosa que incultura, grolleria i barbàrie, però això és el que tenim. El PSOE sap que paga en vots les seves suposades concessions “als catalans”, i intentarà rescabalar-se’n per aquí, amb una campanya summament estrident a compte de “la lengua de todos ”, en contraposició amb les altres, que seran “de unos pocos ”. La ultradreta (a Espanya no hi ha dreta normal) ja ha saludat la idea com un plagi que fa Pedro Sánchez de l’“oficina del español ” d’aquests dos cervells que són Isabel Díaz Ayuso i Toni Cantó. En fi.
Aquí podem fer com hem agafat per costum, lamentar-nos i competir per veure qui vaticina la mort del català com a fet més imminent, o mirar de fer alguna cosa positiva. Per exemple, copiar la idea (no passa res per fer-ho) i dur endavant un programa ambiciós d’impuls de la llengua catalana. Però no fer cadascun el seu programa, sinó fer-ho conjuntament entre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, i també amb el Govern d’Andorra i les institucions de la Catalunya Nord i l’Alguer. Vincular també aquest programa als fons europeus (de fet, el Govern Balear té una conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura), i bastir-lo a partir de quatre eixos: ús social, audiovisual, intel·ligència artificial i projecció exterior. La Declaració de Palma de fa uns anys podria servir com a punt de partida, però evidentment per dur-la molt més lluny, amb la llengua i la diversitat lingüística situades no entre les bones intencions, sinó entre les prioritats.
