L’ordre

Una de les paraules que apareixen amb lletres més grosses al núvol d’expressions que va fer servir Xavi Hernández durant la seva compareixença com a nou entrenador del Barça presentació va ser ordre.

És curiós, perquè aquest lloc preeminent un l’esperaria per a paraules com possessió, posició o atac. I per això és altament significatiu que un tècnic que coneix la casa des que era un nen hagi conclòs veient el Barça des de milers de quilòmetres de distància que a Can Barça el que cal és ordre. El mateix Xavi va aclarir que ell parla d’ordre, no de disciplina, que té altres connotacions molt pròpies d’un esport donat als excessos dels futbolistes, castigats per entrenadors de sobrenoms com míster fuet.

Hi ha gent endreçada i d’altres que et conviden a entrar a casa seva un moment i et diuen allò de “No et fixis en com està tot”. L’ordre és un senyal de maduresa i estalvia molts disgustos d’ordre pràctic, i per això fan bé els pares quan insisteixen en aquest concepte (perquè allò que a l’adolescència no fa ni fred ni calor, hi ha un dia que comença a fer efecte).

És veritat que hi ha gent que viu ordenada en el seu desordre individual, però quan es tracta dels resultats d’un col·lectiu sotmès al rigor d’un calendari i d’unes expectatives mesurables, o hi ha normes l’incompliment de les quals té conseqüències o no esperem bons resultats.

Xavi sap el que es diu i fa molt per a algú que de jugador va fer de metrònom del joc de l’equip, que veia el futbol en línies de pressió i línies de passada.

Ara s’ha sabut que Xavi va ser temptejat per la federació brasilera però que va dir que no. I això que a la bandera brasilera hi diu allò d'"Ordem e progresso", que diuen que van treure de la frase del filòsof francès Comte, que va escriure: “L’amor com a principi i l’ordre com a base; el progrés com a objectiu”. Aviam si és veritat.