OPINIÓ
Opinió 30/08/2020

Una oposició necessària

i
Joan Miralles
3 min

SociòlegDesprés d’una temporada turística nefasta, comença un curs escolar amb més interrogants que certeses. El Govern no ha pogut salvar la temporada, com sí que han fet els canaris, i la comunitat educativa en sentit ampli es demana com podran garantir una educació de qualitat sense cap de les eines necessàries per a fer-ho. En una situació catastròfica com aquesta, el més normal seria que hi hagués una oposició a l’acció de govern carregada d’alternatives, però no és el cas. La presidenta Francina Armengol s’ha acostumat a fer i desfer com vol, amb tot el que això suposa.

El Govern està compost per tres partits, dels quals un governa i els altres dos fan peripècies per sortir als mitjans. Pur postureig de cara a la galeria. Enfront d'una hàbil Francina Armengol que sap quedar bé i manté la imatge que, tot i les errades, fa feina, la resta sembla que no tenen gaires propostes a fer, com a mínim en allò que ara és més urgent i necessari. Ningú fa ombra a na Francina, ni a dins ni a fora del Govern.

Potser sí que Més fa comunicats en què es lamenta per l’incompliment sistemàtic dels compromisos de l’Estat cap a la nostra comunitat, però no deixen de ser potadetes. Una mica com quan un infant vol posar els seus progenitors contra les cordes i els diu "si no em feis cas, deixaré de respirar, eh!". Retxes dins l’aigua. Els pares sempre són conscients que basta esperar que la manca d’oxigen comenci a fer efecte perquè l’infant abandoni tota resistència. Podemos ho té més fàcil. No importa ni pensar. Salvant una Conselleria d’Agricultura que tengué la sort de comptar amb un gran mestre que, per desgràcia, morí ara fa poc, la resta repeteixen com a lloros els discursos prefabricats que venen de Madrid. I poca cosa més.

A l’oposició, el panorama és encara més desolador. El Partit Popular de les Illes continua noquejat i a l’espera que la destitució de la voxera Cayetana els permeti centrar el discurs. Resen i posen ciris a la Sang per abandonar el neoaznarisme i abocar-se de ple al fejoisme. Ciutadans ni hi és ni se l’espera. És el drama de viure d’una marca estatal que compta a les Illes amb la mateixa implantació territorial que ganes de fer feina. Pel que fa a Vox, o millor dit, pel que desfà Vox, millor seria que no fessin res. Perquè la política no pot ser anar a la contra per sistema sense pensar si el que es diu és un desbarat. I a dir desbarats, no els hi guanya ningú.

Manca una oposició, constructiva, però oposició al cap i a la fi. És una qüestió d’higiene democràtica, necessària per avançar. Sembla que des d'El Pi comencen a ser-ne conscients. Després d’un any de les eleccions i superat un congrés que hauria pogut acabar en ruptura interna, entenen que el seu rol no pot ser el de comparsa del PSOE. En les darreres declaracions han liderat les crítiques sobre l’espoli que patiran els municipis a mans de l’Estat, la manca de capacitat del Govern a l’hora de gestionar la temporada turística i els dubtes que es plantegen davant la crisi sanitària i econòmica que ens ve al damunt. I possiblenent en breu parlarem del nou inici de curs escolar. Massa incògnites i poques respostes. Perquè com mantindrem les empreses o reduirem ràtios a les escoles sense més finançament?

No som aliè a les dificultats que suposa gestionar i governar en temps de pandèmia, però si hom agafa una responsabilitat, no pot esperar fer i desfer sense que ningú et faci els comptes. Cal deixar clar que, si no disposam dels recursos necessaris per afrontar la crisi sanitària i econòmica, la màxima responsable n'és la presidenta Francina Armengol. Ella és la nostra principal intermediària amb el govern central i que siguin del mateix partit no hauria de ser, com és, un desavantatge. Ja se sap, però, que de vegades les confiances fan oi.

No podem continuar assumint la deixadesa per por d'un govern de Vox. Això precisament és donar-los oxigen convertint-los en l'única alternativa. És hora de dir que, si no s’ha aconseguit fer de la nostra comunitat una destinació segura, el responsable n'és el senyor Iago Negueruela, o que si els centres educatius no es preparen com pertoca per afrontar el curs escolar, el responsable nom Martí March. Tots del mateix color polític. Tots del mateix govern.

Fa bé, El Pi, de començar a construir una oposició sòlida que doni resposta als reptes actuals. La crisi econòmica que tenim al davant no es solucionarà amb bones paraules. El Govern de na Francina no crispa com el del senyor Bauzá, però no basta. Hi ha molta feina a fer i no s’hi val esperar tres anys les properes eleccions. És hora que visualitzi que els ciutadans de les Illes no tenim per què viure a remolc de les necessitats de Madrid.

stats