Oportunitat post-pandèmica
Durant els temps més agres de la pandèmia, un dels sectors més afectats i més reivindicatius va ser el de la cultura. És un sector, realment? Ho deixarem per a un altre dia, però la gent de la meva quinta anava a Tagomago a sentir Gilbert Bécaud o a Tito’s a sentir Sacha Distel sense la sensació de participar en un esdeveniment cultural. Si haguéssiu preguntat al públic de Paco Martínez Soria si les seves funcions eren cultura, haurien pensat que us havíeu escapat del manicomi. Ara tot és cultura, una obra de Peter Weiss tant com una cançó d’El Fary. I alerta als matisos, se’t pot acusar d’elitista primmirat.
Però tot això no té res a veure amb la qüestió de què avui servidor volia fer un breu esbós. Deia que el món de la cultura ha estat el més distingit quant a reivindicacions professionals –salarials, com és ben humà, però també del paper que la cultura podia jugar en una situació tan llastimosa. I era cert: amb el llibre com a únic refugi, un sentiment d’orfandat s’espargia per l’ambient com un smog pesat i obscur, depriment. Tanta sort dels llibres!, que ho són quasi tot, però que no ho són tot. Enmig d’aquella atonia melangiosa dels esperits, la cultura se’ns presentava com la terra promesa, com la resurrecció de la carn. Tots els professionals i els aspirants a ser-ho treballaven en projectes que ens haurien de tornar allò que el Virus ens prenia.
A les acaballes de la pandèmia, tota l’activitat a l’ombra s’ha manifestat en un caos cultural que ens diu fins a quin punt les eines de la cultura poden ennoblir el pas de les persones per aquest món o convertir-lo en una pallassada sense pallassos. És tota una lliçó severíssima sobre la necessitat de polítiques clares, sobre la urgència de posar la cultura en mans de les persones més expertes i no lliurar-la a polítics en cerca de lloc i de sou, tan vulnerables a la xerrameca dels oportunistes més pocavergonyes. D’això, el nostre món cultural n’està seriosament afectat.
Als responsables polítics els hauria de dir alguna cosa que el caos sigui fet d’obres excepcionals i de totes les insuficiències catalogades. Hi ha on triar i no val tot. La postpandèmia és una bona oportunitat de redreçar un rumb marcat sobretot per la voluntat de sorprendre, en un temps en què els diccionaris miren com suprimir l’entrada “sorpresa”.
