Tots som responsables del paper de la dona al Barça

BarcelonaNo mentiré. La meva primera reacció en veure el vídeo de Joan Laporta amb una dona va ser emprenyar-me molt. Per sort, vaig esperar a escoltar la versió de l’aficionada i del mateix Laporta. Celebro que no fos el que em va semblar en el primer moment. Però encara celebro més aquest malentès just el dia que Laporta era escollit president.

Aquest malentès no deixa de ser un senyal per recordar al nou president que no pot abaixar la guàrdia en matèria d’igualtat. Cal recordar-li que una de les poques coses bones que va fer la junta anterior va ser avançar per aquest camí, especialment amb l’equip femení de futbol. I això que estem lluny, encara, però el camí ja s'ha començat.

Quan Joan Laporta va guanyar per primer cop unes eleccions, el 2003, el món era diferent. Encara costava denunciar segons quines actituds, encara hi havia molts silencis. Recordo aquelles eleccions. Candidatures formades només per homes, amb sales de premsa formades gairebé només per homes, que acceptaven amb normalitat bromes de mal gust sobre les companyes periodistes que s’obrien camí. Vaig ser-ne còmplice amb els meus silencis o fent veure que em feia gràcia, amb una ganyota a la boca, quan sentia algun comentari sexista de qualsevol membre de qualsevol d’aquelles candidatures. Però del 2003 al 2021, he deixat de sentir-me atacat quan una dona valenta em deia que els homes també havíem de ser part del canvi quan estem sols, sense dones escoltant. Primer em feia l’ofès, jo que no em considerava gens masclista. Després vaig aprendre a escoltar, entenent que potser no soc masclista però encara haig de fer molta feina. És una cosa molt masculina, portar-ho tot al terreny de la confrontació, sentir-te ofès a la primera. A les eleccions s’ha vist, amb actituds violentes a les xarxes cada cop que es criticava un candidat. ¿Que no podem dir que Laporta ha estat el millor candidat però hauria de millorar en el paper de la dona? ¿Que no podem dir que ha merescut guanyar les eleccions però aquí haurà de fer els deures?

Doncs no. Laporta torna al Barça però el món ha canviat. Ha fet una campanya impecable. Té rauxa, transmet energia i no dubto que s’envoltarà de gent vàlida. Ara, aquest malentès amb un vídeo no deixa de ser la millor advertència cap a la junta: no podem deixar passar ni un comportament masclista, sigui de qui sigui. No podem quedar-nos callats si guanya una candidatura amb una sola dona on defensen que no importa la xifra de dones sinó el càrrec que tinguin. Doncs ho valorarem d'aquí uns dies. Caldrà veure quantes dones manen al nou Barça. L’únic punt feble de Laporta en aquesta campanya ha estat en aquest aspecte. Una candidatura amb poques dones i amb una broma fora de lloc sobre el cognom d’una jugadora del Barça que ni coneixia. Més que una crítica, és un repte. Mai és tard per ser crític amb un mateix, per escoltar. De Laporta també espero que tanqui boques i demostri que està compromès amb el paper de la dona al Barça. Tots tenim aquesta responsabilitat. I podem dir-ho sense deixar de banda l’optimisme pel retorn d’un president amb tanta rauxa i amor pel club. 

Podem dir-ho perquè tots hem fallat, en aquest aspecte. Jo el primer. Vaig callar massa, vaig riure quan no tocava, no vaig saber escoltar molts cops. I es tracta d'això, d'escoltar i aprendre.