Operació Manelic
Aquesta setmana TV3 ha estrenat El llop, el programa on el director Àngel Llàcer crearà una companyia a partir de la selecció d’un grup d’actors amateurs que hauran de representar Terra baixa d’Àngel Guimerà. És una proposta innovadora a la cadena amb una barreja de gèneres que, alhora, connecta amb la funció pública, vinculant aspectes culturals amb l’entreteniment.
La primera emissió es va centrar en l’inici dels càstings, un procés que televisivament ha estat molt explotat i que resulta una mica repetitiu. Però tot i així El llop deixa entreveure alguns aspectes interessants de la producció. D’entrada, una mirada positiva i respectuosa cap als candidats. El llop prioritza les aptituds. No es rabeja ni fa espectacle de la falta de talent d’alguns candidats. Estalviaven la vergonya mediàtica als que obtenien el no del director. Això s’agraeix i avala aquesta voluntat pedagògica del format. A més, acostumats al friquisme dels càstings dels talent shows més comuns, a El llop és fàcil empatitzar i identificar-se amb els candidats. Per fi gent normal i corrent pot tenir el seu espai en l’entreteniment sense que se’ls demani que facin el ruc. El llop també és minuciós en la realització, per exemple en les transicions, amb muntatges en blanc i negre que contribueixen a construir un clima emocional i sonor associat a l’ambient teatral. Aquests petits detalls delaten que el format ha estat pensat i treballat amb precisió des de diferents aspectes. La narració del procés amb les el·lipsis pertinents demostra que confia en un espectador intel·ligent a qui no cal que li expliquin tot trenta vegades fil per randa perquè entengui com funciona la dinàmica. Potser el vídeo explicatiu de Terra baixa va caure en una inèrcia enciclopèdica excessiva, fàcil i avorrida. És fantàstic que s’expliqui el clàssic de Guimerà enprime time però segurament es podien trobar fórmules que s’allunyessin d’un audiovisual que semblava manllevat d’un temari de batxillerat.
En aquesta nova Operació Manelic de TV3, el millor va ser la capacitat de diagnosi de Llàcer a l’hora d’analitzar les virtuts dels candidats i el treball per fer aflorar la millor versió d’aquests aprenents. La màgia que es va produir quan el director va demanar a una participant bloquejada que deixés de banda el personatge de la Marta i demanés a algú del públic imaginari on era el lavabo va ser extraordinari. És en aquest sentit que s’intueix que El llop podrà crear moments fantàstics, en què l’espectacle i la fascinació dependrà d’aspectes orgànics i sincers, que tenen a veure amb la capacitat de comunicar i que van més enllà de l’impacte. Fabià Puigserver deia que Terra baixa era una obra que s’havia de fer més perquè era un “autèntic pou”. El text parla d’aspectes que són plenament vigents i universals i El llop s’intueix que pot ser una manera d’aprofundir-hi des d’un àmbit molt original que, tant de bo, estimuli l’espectador a reflexionar d’una manera molt diferent de com està acostumat a fer-ho quan s’asseu davant del televisor.
