27/01/2021

Operació Illa de la calma

2 min
Salvador Illa i Pedro Sánchez en una visita a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el passat 25 de gener

Un dels punts forts que té Pedro Sánchez és que és un polític que, a diferència de la majoria dels seus col·legues (tant els adversaris com els companys de files, dues categories que tendeixen a confondre's), ha après a mirar lluny, o almenys a intentar-ho. No gaire lluny, tampoc: a mig termini, molt ocasionalment a llarg, i sempre per calcular la manera d'obtenir el poder, o de mantenir-lo. Ho va aprendre a bufetades —que els mestres franquistes deien que era la manera que les coses quedessin dins la memòria— quan el PSOE el va defenestrar a la seu mateixa de Ferraz. Això era l'1 d'octubre de 2016, just un any abans de l'1 d'octubre per antonomàsia, i aleshores Pedro Sánchez va presentar la dimissió com a secretari general, va renunciar a l'escó de diputat i es va embarcar —diuen— en una ruta per Espanya a bord del seu cotxe. Tothom se'n fotia d'ell, però el 21 de maig de 2017 Pedro Sánchez recuperava la secretaria general del PSOE en unes primàries en què la candidata oficialíssima era Susana Díaz i ell no tenia, suposadament, cap possibilitat. No havia mirat gaire lluny, però sí una mica més lluny que els altres, i havia guanyat. Fa l'efecte que, d'aleshores ençà, Pedro Sánchez intenta aplicar aquesta manera de fer a les decisions que pren.

La maniobra que ha dut el fins ara ministre de Sanitat Salvador Illa a la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat també sembla seguir aquest patró. Sánchez ha expressat en diverses ocasions la seva voluntat no tan sols de governar durant la present legislatura completa, sinó també de donar-li continuïtat amb la següent. Vol estar al poder almenys vuit anys, sense comptar l'any i mig del seu primer govern, format després de la moció de censura contra Rajoy, un altre èxit contra tots els pronòstics. Per assegurar-se millor que això sigui possible, vol també tancar el conflicte amb Catalunya, que tothom sap (encara que es negui) que va ser l'altre motiu pel qual el PP de Rajoy va perdre el govern d'Espanya (no només la corrupció). Aquest objectiu, tancar el conflicte amb Catalunya, ha estat manifestat també de forma explícita per Sánchez en diverses ocasions. Ni que sigui tancar-lo en fals.

L'aprovació dels pressupostos generals el passat desembre li aplana el camí per resistir durant tota aquesta legislatura, a pesar de la pandèmia i de les ocasionals (però no greus) desavinences amb Unides Podem. I Illa, segons els càlculs, hauria de ser el negociador que faciliti la formació d'un govern de Catalunya que es pugui asseure a la taula de diàleg (quan Pedro Sánchez estimi convenient reobrir-la) i que es formi també amb voluntat de durar. Un govern tripartit o sociovergent, però en tot cas amb un pes socialista tan fort com sigui possible, i que aparqui les reivindicacions nacionals per centrar-se en la recuperació de la crisi del coronavirus. Un govern que li doni a Sánchez la calma que necessita per dur endavant el seu projecte. I aquest projecte, com el de qualsevol polític, consisteix abans que res en mantenir-se en el poder.

Sebastià Alzamora és escriptor

stats