CORRENTIA

L’ombra benèfica del rei

Difícilment el rei Felip VI podria guardar un bon record d’aquesta estada a les Balears. Abans que arribàs, ja s’havien aixecat veus que desaprovaven que Marivent, propietat del poble illenc, sigui la posada de la Corona a l’illa. Més que una casa, és un cordó umbilical –per això irrita els antimonàrquics. Una altra part de la població considera que aquest vincle immobiliari afavoreix el negoci turístic. Entre uns i altres, es desplega una gran majoria de ciutadans que sobreviu en la perplexitat més insondable, si no en una indiferència tocant a desafecte.

Vagi on vagi, el monarca es troba amb el mateix escenari: dues escasses manifestacions, una a favor i l’altra en contra. Aquesta segona no arriba a manifestació perquè els guàrdies civils ho dificulten/impedeixen. L’altra gaudeix d’una legítima llibertat de moviments. El contingut de les visites oficials no té gaire agafada –per mor de la seva qualitat vaporosa. La finalitat és ampliar els coneixements reials de l’estat de la qüestió –no de la qüestió de l’estat– i animar la gent a continuar treballant per superar el que sigui. Un titular d’aquest diari era de gran profit per entendre la voluntat dels monarques i què se n’espera, d’ells: “Felip VI i Letícia visiten Menorca per promocionar el turisme i el teixit productiu”. Amb la seva sola presència, com és de raó.

Una llegenda exemplar conta d’un monjo grec que projectava una ombra tan benèfica que curava els malalts que hi cercaven remei. La idea que sembla que té el monarca de si mateix s’acosta a la imatge i a les aptituds del monjo, ja que les seves visites protocol·làries a Petra, a Ciutadella o On Sigui tenen en aquella ombra el seu equivalent. Passa que, en l’estat actual de la monarquia a Espanya, deixar pels llocs una estela susceptible d’esdevenir llegenda edificant no és tan fàcil com a l’alta edat mitjana. No es pot ignorar indefinidament.

La cosa més multitudinària que s’ha mogut fins ara entorn de l’estada reial és la manifestació que anà del Born de Palma a l’Almudaina, amb banderes espanyoles, presència de Jorge Campos i vives al rei. Potser aquest hi trobarà conhort, per ventura s’hi haurà sentit acollit. Que fossin un centenar i majoritàriament d’ultradreta no invalida l’adhesió d’aquesta gent, perquè ara ja no es poden fer els roïssos tan grossos.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF