¿És ofensiu destruir a la televisió quadres pintats per Hitler?
BarcelonaEl còmic Jimmy Carr protagonitza una nova polèmica. El Channel 4 britànic l’ha escollit perquè presenti un programa literalment trencador: han comprat diverses obres d’artistes problemàtics –Hitler, Picasso, el pedòfil Rolf Harris o l’abusador Eric Gill– i l’audiència haurà de decidir si aquestes pintures es destrueixen o se salven. No parlem de tirar sopa de tomàquet al vidre que les protegeix, sinó d'aplicar-se amb la destral o un llançaflames. Com que el monologuista ja venia escalfat d’una controvèrsia anterior, per haver fet broma sobre l’Holocaust i el poble romaní, el simple anunci del programa ha desfermat una onada de crítiques.
Com passa amb qualsevol provocació digna de ser considerada, hi ha aspectes problemàtics: el fet que una televisió de moment encara pública desemborsi sumes de diners importants per comprar les obres d’art, la possibilitat de destruir obres que podrien ser objecte d’estudi per molt que l’autor fos algú menyspreable o la probable banalització d’un personatge com Hitler. De fet, n’hi ha que ho han comparat amb la crema de llibres que organitzaven els mateixos nazis. Un professor universitari, irònicament, deia que estan a favor de cremar obres d’art, "sempre que siguin irrellevants, com ara els DVD dels espectacles de Carr".
Caldrà veure si el programa acaba tirant endavant i, sobretot, com s’executa, si és el cas. Però, a priori, resulta estimulant que en aquests temps de talents clònics i sèries manufacturades amb el mateix motlle i paleta de colors, algú s’atreveixi amb un format realment disruptiu. Al final, hi ha un debat cultural de fons sobre la gestió del passat i fer-ne un espectacle potser el frivolitza, per als puristes, però també pot apropar-lo a un públic profà. Carr és realment un kamikaze de l’humor i, davant aquests personatges, que amplien el perímetre del que es pot dir en l’esfera pública, sempre mantinc un interès a priori. I fins i tot la generositat de la disculpa, si fan un pas en fals.
Sí que observo, tanmateix, que la polarització associada a les guerres culturals està empenyent alguns còmics que eren avantguardistes en el seu moment cap a posicions no ja reaccionàries, sinó directament carques. En part, per reacció contra la gent que ha intentat censurar-los. John Cleese prepara una intervenció televisiva contra la cultura de la cancel·lació i la generació floc de neu, d’ofensa sempre tan fàcil. Serà interessant escoltar un dels comediants més importants del segle sobre aquest assumpte espinós. Però no tinc clar que es pugui tractar de la mateixa manera el dret d’ofendre que apunta cap amunt, cap al poderós, i el que s’aprofita d’una vulnerabilitat per mantenir el vell sistema d’opressions i repressions, podent-lo denunciar.
