Diguem-ho clar: la política turística del Govern és un desastre. La querella de la Fiscalia pels contractes dubtosos al cap de campanya de MÉS i el sumari del cas Cursach llancen més ombres de dubte sobre la gestió a la Conselleria i mostren algunes línies bàsiques de l’actual política turística. “No te preocupes, no será retroactivo, eh...”, diu Carbonell a un dels capos de la trama sobre la regularització d’instal·lacions il·legals del Megapark.
És el darrer episodi d’una sèrie de polítiques inquietants, perquè, si pegam una ullada cap enrere, veim que els dos primers anys de la legislatura han estat per oblidar. Per començar, negaren el que ja és la principal preocupació de la gent: la massificació. Tot i haver-hi centenars de dades, estudis, indicadors i articles que ho recollien cada dia, tractaren la gent de manera infantil, repetint el mantra que era una “sensació subjectiva”, com si haguéssim perdut la capacitat de raonar sobre el que vivim. Mentre la massificació ofegava –i ofega– les Illes, Turisme es treu de la màniga una campanya absurda i inoportuna: ‘Benvingut turisme sostenible’. No només no prengueren cap mesura per contenir el creixement, és que intentaren maquillar una realitat que aborrona. L’Índex de Pressió Humana registrat pel mateix Govern mostra que de gener a juliol del 2017 a les Illes Balears hi ha hagut 24.866 persones més al dia que al mateix període del 2016. Com si ens hagués sortit un municipi més gran que Alcúdia d’un any per l’altre.
El rebuig de la població local a la massificació no aconseguit que prenguessin mesures contra la massificació, tot just iniciatives estrambòtiques com la gala del turisme, on s’arribà al punt de premiar el Robinson Club amb el guardó Mejor iniciativa de turismo sostenible. Un hotel que havia construït il·legalment 209 places i que el Tribunal Superior ordenà demolir. La recuperació de l’ecotaxa podria haver estat una fita important, però Turisme va renunciar que fos una taxa nítidament verda. La recaptació, de fet, s’està dedicant a tapar forats del pressupost general, a fer promo turística, a enrajolar carrers o fomentar la caça... Activitats que res tenen a veure amb l’esperit original de la taxa.
Fa pocs mesos Terraferida publicà dades que la Conselleria amagava a l’opinió pública, que mostraven que dins aquesta legislatura ja han tramitat 60.000 noves places turístiques només a Mallorca, un rècord a la història turística de les Illes. Aquestes places s’han tramitat a tota màquina, posant personal i recursos extra per regularitzar-les abans que entràs en vigor la reforma de la Llei turística. Una desena d’organitzacions, inclòs el Consell d’Eivissa, havíem demanat una moratòria, però sols escolten als qui tenen places il·legals, no als qui les pateixen.
L’aprovació de la llei podria haver estat un nou punt d’inflexió a pesar de tot, però finalment permetrà que es pugui fer lloguer turístic als pisos, la darrera tipologia d’habitatges on no estava permès. La llei amaga un darrer regal enverinat introduït a darrera hora aprofitant el renou: la Disposició Addicional 4. Atenció a aquesta disposició, permet a hotels i a tot tipus d’establiments turístics botar-se les lleis urbanístiques dels consells i els ajuntaments per ampliar instal·lacions, un nou regal als dels papers de Panamà. A la política de regularització massiva d’activitats il·legals, negligència en la inspecció, favors i contractes al límit, ara hi hem de sumar la relació dubtosa de la directora general de Turisme amb una “organització criminal”. El sumari del cas Cursach diu que Carbonell va actuar amb “extraordinària celeritat” i que s’hauria “doblegat dòcilment” al que li dictaven. El Govern, en canvi, va estar més de 4 mesos a rebre els representants de la plataforma #SenseLímitsNoHiHaFutur, que proposaven 50 mesures per unes illes més verdes i justes. En tot cas no les volen aplicar, com ens digueren en persona.
I aquest és el patró de gestió de Turisme: s’anuncien mesures restrictives d’ordenació turística i es genera un efecte crida. Mentrestant, es regularitzen en massa activitats il·legals. Inspecció no actua, no s’apliquen les sancions corresponents, s’afavoreixen certs grups i interessos i s’ignoren les propostes socials en defensa del territori i l’habitatge. En conseqüència, les mesures anunciades no tenen cap efecte significatiu. I, mentrestant, cap autocrítica, cap dimissió i per descomptat cap mesura de contenció del creixement turístic i urbanístic. Potser no tenim raó, però al nostre entendre no només s’està desaprofitant una ocasió històrica per revertir un model cada dia més injust, és que Turisme actua com a gestoria de certs lobbys turístics: “No pases pena, eh”. Idò sí, nosaltres en passam, de pena.
