OPINIÓ

Els oblidats de Iago Negueruela

Ja comencen a publicar-se les primeres dades oficials de la temporada turística i, com era d'esperar, són nefastes. Les de juliol, en teoria més bones que les d'un agost marcat pel rebrot del covid, ens indiquen una baixada global de la despesa turística del 75,14%. Una nespla sense precedents que, com ens repeteixen els mitjans dia sí dia també, ens augura un hivern duríssim. Tot i amb això, uns han aguantat millor l’envestida que d’altres i no precisament gràcies a l’acció del Govern. De fet, els oblidats i marginats de totes les estratègies de reactivació turística del Govern son els qui se n’han sortit millor.

Enguany, la despesa feta pels turistes allotjats en establiments hotelers i similars ha decrescut un 83,74% respecte de l’any anterior. Pel que fa a la resta d’allotjaments de mercat, l’impacte ha estat també enorme, però 20 punts més baix (64,79%). A la nostra comunitat, no fa falta dir-ho, aquests “altres allotjaments” estan compostos majoritàriament per habitatges turístics. Uns establiments que, ai las, no han rebut cap tipus de reconeixement i molt manco suport institucional. Sembla que per al conseller de Turisme el sector està compost exclusivament per establiments hotelers tot i que les dades i tendències van en la direcció oposada.

I és que la despesa dels turistes que s’allotgen a hotels i similars ha baixat dràsticament dels 2.283,96 milions d'euros del 2019 als 371,28. Poca broma. Percentualment parlant, continuen sent els que més despesa fan (un 46,79% del total), però en tan sols un any han perdut gairebé 25 punts (el 2019 representaven el 71,8%). A l'altre extrem, la resta d’establiments de mercat guanyen nou punts respecte de l'any anterior. També han patit un fort impacte, però la seva contribució a l'economia de les Illes és ara més cabdal que mai. Per contra, sembla que a la Conselleria de Turisme li importi un rave un terç dels ingressos turístics, i això que no estam per fer els roïssos grossos.

Les dades no són casuals, mentre que molts establiments hotelers no han obert perquè no els sortia a compte, pocs són els habitatges turístics que han tancat el pany gràcies a la seva major capacitat d'adaptació. Així, els turistes que s’allotgen en establiments no hotelers i/o similars de mercat representen ja el 28,38% de la despesa que fan els turistes. Un públic que ha anat guanyant adeptes els darrers anys als quals ara s’ha de sumar aquells qui enmig de la pandèmia prefereixen llogar un habitatge sense zones comunes susceptibles de contagi. Per a molts no hi ha més opcions, o això o quedar-se a casa.

Els turistes allotjats en habitatges turístics tenen un gran impacte en l’oferta complementària. Gràcies a ells, una part important dels restaurants, comerços... han pogut salvar mínimament la temporada. Un impacte econòmic que a l'hivern es transforma en inversions per a la millora dels habitatges donant feina a picapedrers, llanterners...i, com no, a les arques públiques en forma d’impostos. Iago Negueruela hauria de tenir en compte aquesta realitat quan parla del sector que representa i no confondre el tot per una part. S’ha d’escoltar i treballar amb els hotelers, no en faltaria d'altra, però hi ha un 53,21% de la despesa turística que necessita una atenció que a hores d'ara és inexistent. Ja en comença a ser hora.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF