Els nous i els professionals

El nou poder viu, de moment, de gestos, de fotos, de símbols. És normal. No hi ha hagut temps per a res més. No podrà passar així quatre anys. La nova presidenta Francina Armengol enterra el TIL i la Llei de símbols i es retrata amb la comunitat educativa. Els mateixos a qui José Ramón Bauzá no va voler ni veure són ara benvinguts. El Consolat socialista obre les portes a una marea verda que va votar MÉS el 24 de maig. Els nous inquilins exhibeixen convidats diferents. No es torbaran gaire els grans hotelers a tornar a ca seva.

Miquel Ensenyat ha començat per canviar la distribució del Consell de Mallorca i eliminar el menjador amb taula parada que tenia Maria Antònia Munar. El nou president insular no dinarà a Palau. La primera setmana s’ha entestat també a voler reformar el lloc comú. Li ha sortit foradat. S’enfanga, per no dir... Admet que s’ha equivocat. No ha errat en el fons: els fems de Menorca i Eivissa acabaran a Mallorca, però no serà ara. De moment, Ensenyat ha aconseguit que en un parell de dies el Consell hagi sortit més als diaris que en quatre anys.

Al Parlament, els nous diputats encara no han après a votar. Un temps només havien de saber fer això. Ara els amollen a l’arena sense ensenyar-los a prémer el botó. És la nova política. Ens fixam en els 14 que no van votar dijous i deixam passar que l’esquerra s’ha tornat a dividir. El PP continua sense entémer-se’n. El Pi té mèrit, aconsegueix fer-se veure a cada ple en un Parlament multicolor. Són els únics que voten en contra dels nous senadors autonòmics. Encara no han acabat de votar i el seu portaveu, Jaume Font, s’aixeca del seu escó per dirigir-se primer a Bauzá i després a Antich. “No és res personal”, els diu. En el cas de Bauzá també era personal.

Bauzá mostra Antich. Fa quatre anys l’expresident va partir al Senat per la porta gran. Ara ho ha de fer mig amagat per mor de l’altre expresident. Quan David Abril diu que votaria en contra de Bauzá per no premiar un perdedor, obliga més d’un a pensar en Antich. Podem comença a entendre que pactar vol dir engolir saliva i, de vegades, granots. Ara no pot votar ni en contra de Bauzá. Els senadors autonòmics saben que les crítiques duraran un parell de dies, però el sou públic durarà quatre anys.

Els nous no ens deixen veure els vells. Dins el PP, Bauzá no se’n va, només s’aparta. Aquesta setmana deixarà la presidència del partit a Balears per estar més a prop de Génova. Un altre Bauçà ocuparà el seu lloc. A l’altre costat, si es grata un poc en algun punt del nou organigrama, salta la pintura i mostra rovell. En el mateix Executiu que avala Podem hi ha gent que ha fet de la política la seva professió i ha oblidat la que tenia, si la tenia. Si aquest no havia de ser un tercer Pacte de Progrés, hi ha massa cares conegudes. Tant amb l’esquerra com amb els populars sempre hi ha gent que duu anys passant sense pena ni glòria per les institucions, vivint del sou públic. Han estat a ajuntaments, a consells, al Parlament, a les Corts, encadenant càrrecs, ara a l’oposició, ara al Govern. L’alternança balear deixa aturats cada quatre anys, però els professionals es mantenen a costat i costat.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF