SociòlegSembla que ja és clar que el nou líder de la formació balearista serà Antoni Amengual, una persona coneguda dins el partit pel seu bon caràcter i capacitat de diàleg. Unes qualitats imprescindibles per crear una llista de consens que deixi enrere la crisi interna patida arran de la dimissió del seu principal líder, Jaume Font.
Ara falta que els diferents corrents del partit acceptin el nou lideratge i, sobretot, que existeixi un projecte que, sense renunciar al que ja són les senyes d’identitat d'El Pi, engresqui no només els militants, sinó la ciutadania en general. El congrés, per tant, hauria de servir per a quelcom més que per ratificar qui durà el timó del partit.
El Pi hauria d’evitar ser aquell porter que vol esquivar els gols sense moure’s del centre. Gran part de les seves propostes les defensen amb major o menor intensitat la major part de les forces polítiques: REB digne, finançament just, llengua... Què ofereix El Pi que no ofereixen els altres? En què es diferencia de la resta de formacions?
Ser l’única formació d’àmbit territorial balear centrada exclusivament en els interessos de les Illes és un avantatge del qual s’ha de treure tot el suc. El Pi hauria de ser capdavanter en iniciatives, ambiciós i desacomplexat, capaç d'explicar bé què hi ha dins l’embolcall. El porter que es llança per aturar la pilota tot i el risc que això suposa. Millor encara: el davanter que marca el gol o, en aquest cas, el partit que du la batuta de l'oposició i les idees.
I per a fer-ho possible n’Antoni Amengual no pot ser una mala còpia d’en Jaume Font, no funcionaria. Un bon líder ha de tenir un estil propi, engrescar els seus. Si com sembla una de les seves principals virtuts és l’assertivitat, ho ha d’aprofitar per treure a la llum l’enorme capital humà de què disposa El Pi. Cadascú ajudant des del que sap fer i pot aportar, però amb una estructura que permeti aflorar els diamants en brut de què disposa sense renunciar a les oportunitats que vagin sortint d’ara a les properes eleccions.
També val la pena aprofitar l’avinentesa per modernitzar el discurs i la imatge del partit adaptant-se a la nova realitat sociocultural. Una feinada que per a dur-se a terme seria desitjable que comptés amb la dedicació exclusiva d’una part de l’executiva, però que en qualsevol dels casos ha de tenir uns objectius clars i seductors més enllà de la part forana.
Personalment m’agradaria que fos un projecte autoreferenciat, que tengués en compte els avantatges d’altres comunitats respecte de nosaltres però que no aspiri a ser com elles o anar a remolc del que fan. A mi m’encanta el REB de Canàries, el concert econòmic basc i moltes polítiques culturals de Catalunya, però vull un projecte pensat per i des de les Illes. Un projecte adaptat a la nostra realitat cultural, econòmica i social que des de l’aprofundiment en l’autogovern torni a ubicar les Illes Balears al capdavant en la generació de riquesa i benestar, que no sempre és el mateix. Recuperar la cohesió social perduda i l’orgull de ser d’aquesta terra.
Cal deixar clar que això no va de tenir 8 llinatges mallorquins, va de ser conscient que només amb un millor autogovern tenim futur com a poble, independentment d’on hàgim nascut, dels nostres llinatges, sexe, orientació sexual, llengua o color de pell. Perquè quan una comunitat ha passat de ser la més rica d’Espanya a viure com viu acomplexada per uns indicadors socioeconòmics nefastos i una crisi d’identitat generalitzada, cal un missatge clar i nítid que retorni l’esperança als ciutadans.
