La nostra 'Masia', el futur del país

Confio en què el nou ministeri d’Educació entengui que calen canvis, una autèntica transformació del ecosistema educatiu i formatiu del país

Pels que em coneixen saben que, si una idea m’obsessiona, és la de cimentar el futur de la nostra societat sobre una nova i més complerta estructura educativa. Suposo que, com a molts, soc enemic de la inacció, de la manca de reacció davant dels nous reptes contemporanis i de la necessitat d’adaptació a les exigències del progrés, especialment el tecnològic i el digital.

Som on som, ens agradi més o menys, i ara seria molt poc pràctic ser crítics amb un passat que també ha tingut les seves coses bones i que ens ha portat fins un present del què, per moltes raons, ens en podem sentir orgullosos. Si avui tenim l’oportunitat d’implementar una nova estratègia per reforçar el nostre futur és justament perquè al darrere queda la feina de molts, de tots aquells que han ajudat a canviar les bases d’un país que avui està en condicions de ser respectat per a tots, els que ens coneixen i els que encara no però que aviat ho faran.

Tenim un nou context de país, amb un nou Consell General, un nou Govern i un recompost ministeri d’Educació, suposo que plens d’il·lusió i de ganes de servir al país, però serem capaços de visualitzar l’oportunitat real que ens brinda una eventual optimització de tot allò que l’educació por arribar a oferir-nos?

Sentim als crítics dir, no mancats de raó, que bona part del talent del país marxa a fora per a formar-se i no torna. Però, i per què deu ser? Hem creat les condicions per a què trobin a Andorra el que altres països i els seus ecosistemes de desenvolupament de coneixement els ofereixen?

Fa poc parlava de la necessitat d’introduir els nous conceptes derivats de la transformació digital des de la base, a l’educació primària i secundària i, simultàniament, ampliar l’oferta educativa d’estudis superiors digitals en coherència amb tal estratègia global. En el mateix sentit, i davant les mancances de mà d’obra qualificada en el sector del comerç i l’hostaleria, plantejava un nou ecosistema on la formació, fos pels de casa, o fos com a potencial captadora d’interès extern, podia tenir un gran rol dinamitzador de tals sectors. I tampoc fa tant de temps que parlàvem de les deficiències i mancances en el sector mèdic i hospitalari i les oportunitats que podien sorgir del desenvolupament de determinats estudis universitaris relacionats amb aquest món.

Oportunitats pels joves de casa, per la nostra cantera de futurs ciutadans il·lustrats del país, però també per a aquells altres que, atrets per les bondats d’Andorra i per la qualitat de l’oferta educativa, poden veure, venint a estudiar i a viure aquí, una oportunitat i alhora oferir-nos el millor d’ells mateixos donant servei a les necessitats del país i integrant-se en una societat més desenvolupada i rica en coneixement. El talent no té fronteres i seria molt bo per a Andorra saber trobar els mecanismes per atreure’l, vingués d’on vingués.

Parlem sovint de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea, de l'accés al Mercat Interior Europeu dels nostres joves i de les nostres empreses. Sí, però sempre ens oblidem del que per a mi és igual o fins i tot més important: la normalització i homologació dels eventuals estudis i formacions que es puguin impulsar i desenvolupar des d’Andorra, i les possibilitats futures d’exercici professional dins de tal mercat per als joves de casa i els vinguts de qualsevol racó del món que hagin escollit el nostre país per formar-se en les noves disciplines educatives implementades.

Parlem de recuperar el talent i en canvi només fem que parlar de les facilitats majors que tindran els nostres joves per moure’s pel nou espai europeu sense ni tan sols plantejar-nos a nivell teòric què podem fer per a què aquests joves trobin part de la seva formació al nostre país, i alhora comparteixin experiències amb nous companys arribats dels llocs més diversos, interactuant plegats creixent junts, creant cantera de talent, convivint en un nova 'Masia' generadora de futurs professionals que ennobleixin la nostra societat.

Perquè, de fet, sentim parlar molt de l’esport base, d’explorar l’habilitat i el talent d’infants i joves del país, de formar-los i projectar-los vers els equips que en un futur i, competint en les més altes categories, ens donaran glòria a tots. Però, i la cantera dels futurs professionals del país? I el nostre talent social, literari, científic, tecnològic o mèdic. Com cuidem aquest talent i el consolidem? Com li creen oportunitats de futur? És que potser no ens ha de donar encara més glòria?

Si aquestes reflexions serveixen per a remoure alguna consciència em donaré per satisfet.

L’oportunitat de llençar missatges a la societat des d’aquesta privilegiada tribuna és una temptació massa gran com per deixar d’aprofitar-la. Per això, confio en què el nou ministeri d’Educació entengui que calen canvis, una autèntica transformació de l'ecosistema educatiu i formatiu del país, i que sigui atrevit i valent i sàpiga anar molt més enllà de les polítiques conservadores i continuistes de les darreres legislatures.

La nostra particular 'Masia', la dels nostres joves i el seu talent, clama una oportunitat i és una obligació institucional fer tot el possible i més, no només per a ells individualment, que també, sinó pel futur de la nostra economia i el desenvolupament solvent de la nostra societat futura. Continuarà...

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF