16/04/2022

Normalitzar

2 min

El rebuig a l’extrema dreta és proporcional a la seva dimensió. El cordó sanitari contra ella decau a mesura que creix. El 2002, LePen pare, que es va colar de rebot a la segona volta, va ser arrasat per Jacques Chirac (82,21% contra 17,19%) en una mobilització massiva del vot republicà. Quinze anys més tard (2017), la victòria d’Emmanuel Macron sobre Marine Le Pen va ser encara prou contundent: 66,1% contra 33,9%. Aquesta vegada, si Macron aconsegueix la victòria, serà per la mínima. És a dir, que el president afronta la segona volta amb una inevitable sensació de fracàs. En cinc anys no ha estat capaç -ni ell, ni els partits tradicionals de la dreta i de l’esquerra franceses dels quals Macron va fugir amb una promesa de renovació institucional- de tornar a enviar l’extrema dreta al racó. Signe inequívoc d’esgotament de les institucions de la V República, que ningú s’ha preocupat de renovar.

Les bones formes adoptades per Le Pen, afavorides pel contrast amb les grolleries d’Éric Zemmour, no enganyen. A manca de majoria parlamentària, ja ha anunciat el que faria si guanyés: governar a cop de referèndum, entrar en conflicte amb els sistemes de governança europea buscant una aliança de països que inclogui la Rússia de Putin i evidentment apoteosi del nacionalisme francès excloent amb la immigració en el punt de mira. Els vots estan blanquejant Le Pen i la consigna de vot republicà contra ella cada cop sona més a frase feta sense convicció. Cinc anys sense afrontar la crisi de la República que les eleccions de 2017 van fer patent han diluït la mobilització republicana contra el perill que l’extrema dreta s’imposi a França, és a dir, que la segona columna de la Unió Europea pugui caure en l’autoritarisme postdemocràtic assajat i revalidat fa poc a Hongria, per exemple.

És una situació crítica que interpel·la directament Espanya. El PP ha emprès la normalització de Vox. Ho ha fet amb la boca petita, just quan Feijóo estava prenent el relleu de Casado, acceptant-lo com a soci a Castella i Lleó. Trencat el gel, trencat el tabú. El PP ja governa amb Vox. Feijóo ha obert així el camí a la normalització de l’extrema dreta. La democràcia en perill: les esquerres badant i les dretes disposades a validar el neofeixisme en un inquietant retorn als orígens.

stats