16/05/2022

Normalitat internacional

2 min

Pas uns dies a Buenos Aires; “Bons Aires”, que n’haurien dit els meus padrins. M’hi han convidat el PEN Català i el Centro PEN Argentina, per celebrar el centenari de la fundació del primer i per contribuir a escampar, alhora, la nostra literatura a l’altra banda de l’Atlàntic. Som aquí amb Àngels Gregori, presidenta de la institució, i Manolo Gil, vicepresident del PEN pel País Valencià. Andreu Gomila és l’altre escriptor convidat, i m’agrada pensar que som justament dos valencians i dos mallorquins els que representam la literatura catalana a l’estranger: els Països Catalans també haurien de ser aquesta normalitat. Com serà, però, aquest intercanvi?, em deman en arribar. Ens 'entendran'? I què vol dir, que ens entenguin?, em responc a mi mateix.

El primer dia ja esbós una possible resposta a aquesta qüestió: és que aquí ja ens coneixen. Assistim a una recepció a la Biblioteca Nacional, un dia dirigida per Jorge Luis Borges, i el director actual, Juan Sasturain, s’interessa de seguida per l’ús social del català. Va passar els anys de joventut a Barcelona i és coneixedor del bo i millor de les nostres lletres: va testimoniar el naixement de la mítica col·lecció 'La cua de palla' de novel·la negra, amb una marcada vocació popular, i és amic íntim de l’escriptor Andreu Martín. “Va ser el padrí de la meva penúltima boda”, confessa animat pel mate. Reim. Després, baixam a la sala de consulta: allà, Gabriel Seisdedos, president del PEN argentí, ens mostra un article de La Prensa que es fa ressò de la fundació del centre a Buenos Aires, en un congrés del PEN Club Internacional. Era el setembre del 1936, en plena Guerra Civil espanyola, i hi assistí, en representació del PEN Català, Joan Estelrich. La sensació de privilegi històric, de fer part d’un lligam que traspassa dècades, amara l’espai. No és que ens coneguin: és que ens retrobam.

L’endemà trec el cap a la llibreria El Ateneo, un antic teatre de tres plantes convertit en llibreria. A l’entrada hi tenen destacades Mercè Rodoreda i Irene Solà. Compr Soy una tonta por quererte, el nou llibre de contes de Camila Sosa Villada, que em destrossà i em fascinà per sempre amb la novel·la Las malas. A l’horabaixa, Gregori m’acompanya a la Feria Internacional del Libro: allà convers amb Manolo Gil i l’escriptor Miguel Gavilán sobre els meus llibres i sobre la diversitat i el talent de la literatura catalana actual. De qualque manera, sent que parlar de Transbordo i d’'Ariel y los cuerpos allà dona encara més sentit a la traducció d’aquestes obres: la primera, publicada per Egales, meva; la segona, a Dos Bigotes, de Bruno Álvarez i José Monserrat.

Dissabte cloem l’intercanvi amb un recital al Museo Enrique Larreta: Libera la palabra, es diu. I el cartell afegeix: “Cataluña, invitado especial”. Abans de començar, li deman a Gabriel Seisdedos si s’estimen més que llegeixi fragments originals de la meva obra o les traduccions que han aparegut en espanyol. “En català”, em contesta. “hacelo en català”.

Sebastià Portell és escriptor

stats