Noblesa i la idea d’Europa
George Steiner té un escrit titulat La idea d’Europa (Arcàdia), especialment acostat al lector tant pel llenguatge com per les idees que hi circulen. Ara toca aconsellar-lo a aquest lector, a qui també cal temptar encara més dient-li que el llibret porta uns entremesos exquisits: “Cultura com a invitació”, de Rob Riemen: i és per un fragment d’aquest pròleg que ara faig menció d’aquest breu parell d’assaigs tan ben avinguts.
La idea d’Europa és una qüestió d’un embalum inassolible per moltes persones, servidor entre les quals. Té tantes cares, tantes geografies, és filla de tantes tradicions, ha experimentat amb tantes maneres de ser i d’estar, s’ha pensat tant ella mateixa... que de vegades en tenim prou a prendre’n una franja breu per examinar-ne el color. Per això, quan Steiner comença el seu escrit dient-nos que “Europa està feta de cafès” i a continuació desenvolupa aquesta visió (que descobrim tot d’una que no és gens frívola), ens sentim alleujats: comprovar que, d’Europa, se’n por parlar en aquest to i a partir de la importància dels bars en la vida dels europeus ens proporciona elements per fer compatibles la incommensurabilitat d’Europa amb la nostra vida quotidiana.
Però abans Rob Riemen ens haurà ajudat a manejar algunes eines de comprensió: per exemple, associant Europa a “les grans idees”: “Això és la cultura europea. Això és el que (Thomas) Mann va aprendre del seu mestre Goethe. I Goethe mateix, en la seva autobiografia Poesia i veritat, assenyala la data de naixement d’aquest humanisme europeu: el 25 d’octubre del 1518”.
Aquesta data no celebra victòries i/o derrotes militars, no recorda solemnes abraçades diplomàtiques ni desgràcies naturals. Simplement, “l’erudit i humanista Ulrich von Hutten va escriure al seu amic Willibald Pirckheimer una carta en la qual explicava que, tot i que ell era de llinatge noble, no desitjava ser un noble sense haver-s’ho guanyat: ‘La noblesa de llinatge és purament accidental... Busco la font de la noblesa en una altra banda’”.
Si hem d’atribuir un alt valor al pensament d’aquest noble, tenim la data del naixement d’Europa, una fita en els quaderns de la simbologia i, potser més important, una concepció de la noblesa no gaire compartida per la noblesa d’un país que es defineix com a monarquia parlamentària.
Guillem Frontera és escriptor
