No més ferralla a l’illa
S’ha pogut llegir aquests dies que reneix la possibilitat que Port Aventura s’estableixi a Mallorca. Us preguntareu per què. La pregunta, que no he sabut evitar per manca d’atenció a mi mateix, m’ha sobtat un dia de calor enfornada, quan basta no res per calar foc a l’enteniment. Per què es necessita un parc d’atraccions com si tot l’any fos el Ram? Algú, estranyat que no hagués trobat per mi mateix la resposta, em diu: perquè vinguin més turistes i per fidelitzar-los. Però la pregunta s’aguanta dreta: per què han de venir més turistes, etc.? Home, que em respon ell, es tracta del creixement, si vols que t’ho digui de manera senzilla.
El creixement. L’entenc perfectament, però no ha esbucat l’interrogant: hem de créixer més? Ja saps, divaga ell, el turisme de qualitat i tot això... Bé, anota un servidor, creus realment que el creixement és una condició sine qua non per progressar?
I aquí ja ens perdem en divagacions de filosofia de cantonada, amb la qual seria una infàmia avorrir el lector o la lectora (sempre en el cas que un i/o l’altre s’acreditin com a tals).
Cada vegada que es parla de macroiniciatives per beneficiar el turisme, la veu de l’experiència es posa a lladrar. Qui són aquests que volen sobrecarregar l’illa encara més i arruïnar-ne el silenci? Algú sap quants de milions de tones s’han amuntegat a la seva superfície i quant d’espai s’ha robat als cultius, a les garrigues, als pinars de l’illa? I què se n’ha fet, de tot plegat? No fa gaire que, passant per sa Coma, vaig veure un estruç que es movia lentament entre la pols i l’abandó, atònit i més de mig aperduat, i vaig recordar amb trist orgull que vaig ser un dels que protestàrem per la instal·lació d’aquell zoològic destinat al fracàs.
Perquè aquí fracassen moltes coses, és així, es degraden conjunts urbans com el Terreno (especialment la plaça de Gomila), i grans somnis de pedra i formigó que havien de cridar i fidelitzar els turistes: mirau, si no, el Pueblo Español, abandonat en la seva postissa magnificència, que no ha arribat mai a servir per al que somiaven els seus impulsors.
Ara imagineu uns terrenys lliurats a les fonollasses i als romeguers, en els quals es rovellen i moren munts de ferralla, amb rates i porqueria que s’hi ha abocat... Podria ser el futur d’un Port Aventura mallorquí?
