No soc un robot, l'hi juro, senyor robot!

“Si vol ser atès en català, premi 1”, diu la gravació. Premo 1, i un noi em diu: “Buenos días, al habla Abraham. ¿En qué puedo ayudarle?” Li explico que haig de donar d’alta un subministrament. Li dic el nom de la localitat, però no l’entén. Inicio la tasca del lletrejat. “C!”, dic. “¿Se?”, contesta ell? “C, de caca”, dic jo llavors. I ell: “¿K de kaka?” Quan passem a la segona lletra es penja. Torno a trucar i s’hi posa el Yuri. Al Yuri li dic que la primera lletra és la “C, de cubata”, perquè entenc que haig de reciclar-me per no ser una clienta avorrida, sinó una amiga, una amiga del Yuri, que vol captar la seva atenció fent una trucada divertida. Arribem fins a la sisena lletra, però ens encallem, perquè no se li ha acudit que hi ha localitats, com ara Sant Kevin de Vallfosca, que tenen més d’una paraula, i que no van totes enganxades, com amb llatí. Quan arribem a la doble ela (un triomf pedagògic que em puc apuntar) el sistema se li bloca. Penso si el Yuri deu haver retingut algun dels coneixements alfabètics i anirem més ràpid la segona vegada. No ho puc comprovar, perquè després de la “R de reguetón” el sistema es torna a blocar. El Yuri, però, em demana que valori la seva atenció puntuant del zero al deu. Li he posat un deu. S’ha d’aprovar tothom.

L'Ismael arriba amb mi fins a la segona paraula. Amb l'Ousman culmino i jura que rebré per correu el document. El rebo, però és impossible de signar. Truco de nou a la companyia. La María Gracia m’explica que haig de trucar al número d’atenció al client (un que comença per onze). Com que el número no funciona torno a trucar a la companyia i l'Osvaldo em fa saber que per trucar a aquest número primer haig de trucar a la companyia telefònica per demanar que me’l desbloquin. Truco a la companyia telefònica. “Si vol ser atès en català premi 1”, sento. Premo 1. A l’altre cantó, una veu em diu: “Buenos días, al habla Abraham. ¿En qué puedo ayudarle?”