No a la guerra i no a més coses
Més enllà d’allò evident –la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin i la crueltat de la guerra–, em sembla insuportable i hipòcrita la manera com el mainstream dels mitjans de comunicació tracta un conflicte que demostra que el segle XXI no té per què ser millor que el XX. Que a la vella Europa no hem après res, per molt que ens considerem el bressol del món civilitzat. Qualsevol guerra es pot evitar, sempre. I aquest cop, a més de tornar cridar “No a la guerra” –i als canalles que les fan, que diria Anguita–, m’agradaria puntualitzar altres 'nos' necessaris.
No al reduccionisme. Diu el pensador francès Edgar Morin, ja centenari, que un dels grans mals del nostre temps és la ceguesa del coneixement. Una ceguesa induïda pel reduccionisme i la simplificació de la realitat en un món cada vegada més complex i interdependent. No, la realitat no és ni un western ni una pel·lícula de Walt Disney, i la cosa no va de bons i dolents. Dolenta és la guerra i la mort d’innocents. I el creixement de la incertesa global, que tornen a pagar els sectors de població més vulnerables. També aquí.
No als blocs i als murs. Tot i viure en un món cada cop més multipolar, on afortunadament no hi ha una sola potència hegemònica, en pocs dies tornam a aixecar murs i trinxeres que ens separen, quan més que mai calen ponts. És una pena que institucions dels temps del mur de Berlín, com l’OTAN, tinguin més protagonisme que una institució multilateral com l’ONU, que hauria de ser el marc idoni des d’on poder abordar els conflictes de manera col·legiada. Putin és un criminal, i l’OTAN una herència dels temps del mur i la Guerra Freda amb responsabilitats en aquest afer. En un altre context, la UE tindria una política pròpia i una estratègia de cooperació amb Rússia, amb Ucraïna i amb Euràsia en general. Cal més diàleg i menys gesticulació.
No al racisme, a la solidaritat selectiva i a la compartimentació dels drets humans. Dos efectes més d’aquesta guerra: un, el sentiment antirus atiat pels mitjans i mesures de 'càstig' com la censura 'a la xinesa' de mitjans russos o fins i tot d’actes culturals. L’altre, el racisme sense complexos exhibit per la UE en la seva política de fronteres i l’exercici del dret d’asil. La frontera sud de la Mediterrània ens és molt més propera geogràfica i culturalment que Ucraïna, i el tracte atorgat a les víctimes dels conflictes i desplaçaments en funció de l’origen o el color de pell és tan desigual com vergonyós. 2.126 persones mortes en l’intent d’arribar a Espanya, el 2021. Ens ho hem de fer mirar tots: ciutadania i governs.
No a la guerra com a negoci. Val més no comparar els recursos destinats a la guerra amb els que s’han destinat a lluitar contra la covid. Però ben igual que es va haver de regular el preu de les mascaretes, o la distribució de vacunes, s’hauran de regular urgentment qüestions com els preus de l’energia. No val ara culpar Putin de l’increment dels preus del gas i dels combustibles, i deixar que aquesta guerra la paguin les classes populars: que la UE, en lloc de convidar la ciutadania a estrènyer-se el cinturó, faci la seva feina. Que no deixi especular ni els oligopolis energètics ni les grans cadenes d’alimentació. I no ens posem a fer càlculs de quants turistes extres vindran a les Illes a causa d’aquesta guerra. No ens autoenganyem: la incertesa global mai no ha estat bona per al turisme.
No a la hipocresia. Putin i els seus 'oligarques' –per cert, nosaltres també en tenim– han estat alimentats pels mateixos que avui els consideren l’enemic a batre. Els mateixos que apostaren perquè la transició al capitalisme de la URSS es fes a costa de l’espoli per part d’uns pocs i amb una democràcia de mínims. Putin és el resultat d’un procés en el qual 'Occident' no sols ha estat acrític amb la desfeta soviètica (qualsevol cosa millor que comunisme!), sinó que ha mirat cap a un altre costat davant cada malifeta de Putin –des de l’empresonament de les Pussy Riot a la impunitat d’unes màfies sempre molt ben acollides a casa nostra, sense mirar d’on venien les divises.
No al feixisme. Els lligams entre l’entorn de Putin i l’extrema dreta europea estan més que estudiats i demostrats. Inclòs el finançament de Vox per part de l’oligarca Malofeyev a través d’Hazte Oír, recollit en un informe elaborat per més de 130 experts per a l’Eurocambra. Tot i això, s’acaba d’oficialitzar de la mà del PP un pacte amb els ultres a Castella i Lleó. Aquesta és una de les amenaces més grans per a la democràcia espanyola des de la Transició: l’entrada a les institucions de govern dels sembradors d’odi. L’afebliment de les democràcies europees des de dins, una de les grans apostes de Putin. Enhorabona.
David Abril és professor de la UIB
