No diguis blat
La polèmica que uns quants polítics han organitzat perquè l’Atrapa’m si pots de TV3 no va donar per bona una resposta en castellà d’una concursant posa de manifest diversos aspectes que ens afecten com a societat. El primer, la protecció dels infants. La imatge de la Júlia, la nena que respon "trigo" a la pregunta "¿De quin cereal està feta la pasta italiana més tradicional?" s’ha fet viral a les xarxes socials i a tota mena de diaris i digitals. Per demostrar la suposada opressió del castellà a Catalunya acompanyen la llaminera piulada o titular de la notícia amb la imatge de la nena i el seu adversari amb una finalitat que no és l’autoritzada. No forma part de l’entreteniment més innocu sinó de la voluntat de manipulació política. Ningú voldria veure el seu fill exposat d’aquesta manera. I això ho haurien hagut de tenir en compte els que han orquestrat l’escàndol. L’anècdota televisiva, a més, desmunta la teoria de la manca de competència en castellà a Catalunya. La concursant, amb un bon domini del català durant tot el joc, fa palès amb la resposta que el seu coneixement del castellà també és bo. Com que en les bases del concurs està concretada la condició de contestar en català, no hi ha polèmica possible. En tot cas, en el moment que es produeix l’anècdota, Llucià Ferrer hauria pogut recordar que així ho exigia el reglament.
L'Atrapa’m si pots pertany a una televisió pública que, entre altres funcions, té la de promocionar la llengua catalana. Com a concurs de cultura general, més enllà de l’entreteniment, el programa s’ajusta a aquest compliment. Il·lustra que el coneixement universal es vehicula perfectament a través del català. Saber una paraula en un determinat idioma forma part dels reptes d’un espai on es posa a prova la cultura general. I no passa res si no s’encerta la resposta. No és símptoma de res. Només és un joc. I no cal utilitzar la Júlia per fabricar un escàndol mediàtic.
La falsa polèmica, però, resulta perfecta per la nova tendència populista d’acusar el català de ser una eina de crueltat contra els infants: a les escoles, als nens que fan servir el castellà se’ls prohibeix anar al lavabo i se’ls omple la motxilla de pedres. I a TV3 se’ls tracta injustament i se’ls derrota públicament.
La cultura i el coneixement, uns conceptes venerats anys enrere, ara estan en situació de desprestigi. Que les criatures tinguin el dret, el repte, el divertiment, el privilegi o la responsabilitat d’aprendre ja no és un benefici sinó una tortura. Vivim en una època en què el domini simultani dels idiomes és nociu, el B2 d’anglès ja no és requisit per tenir un títol universitari i es pot aprovar el batxillerat i passar de curs amb assignatures suspeses.
La polèmica de l'Atrapa’m si pots és estrictament política i tòxica i no pas la prova d’un conflicte lingüístic, social o cultural a Catalunya. La dita popular del blat i el sac té una segona part més desconeguda: "No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat. I encara hi pot haver una rata i trobar-lo foradat". El problema no és el blat sinó les rates.
