‘Nits de Barcelona’ de Josep Maria Planes (1931)

Crítica de Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) publicada avui fa anys a Mirador (19-VI-1931). Un llibre que feia de Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) el fill predilecte dels pares de l’articulisme modern català: pròleg, Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961); colofó, Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967); dibuixos, Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956).   

Nits de Barcelona és un recull d’algunes cròniques que el seu autor, el nostre company Josep Maria Planes, ha publicat en aquestes pàgines, recull abundantment il·lustrat per Oleguer Junyent. Autor i il·lustrador es complementen de tal manera, que, sense rebaixar la tasca de cada un d’ells, potser fóra més just de dir que l’obra té dos autors. [...] Els nostres lectors han apreciat prou les qualitats del nostre company [...]. No serà sorpresa per ningú, doncs, dir que Nits de Barcelona no és cap llibre transcendental, ni ganes; és un amable passatemps, una guia d’usines de plaisir de Barcelona, escrita amb desimboltura i sense pretensions moralistes. Molts d’aquests locals, que, segons el tarannà dels concurrents, serveixen per passar l’estona, o per produir el plaer sota comanda, frueixen d’una fama exagerada en el sentit de la perversió. Els esforços de Planes són precisament encaminats a reduir als seus justos límits aquesta fama exagerada. Naturalment que, com a home traçut, aquesta intenció no és manifesta: es desprèn del to amb què està escrit tot el llibre. Un to desabusé, de tornar-ne quan els altres hi van, que faria creure en una edat de l’autor que encara no té, en un escepticisme de l’home que ho coneix tot, ho disculpa tot i no es sorprèn de res. Hom s’adona que l’autor no es vol deixar agafar: sembla que quan entra en un local d’aquests, es posa en guàrdia, disposat a no deixar-se enlluernar i a copsar-ne el caire amb el qual podrà exercitar la seva ironia. Aquesta disposició del seu esperit és ben servida pel seu estil “eminentment periodístic”, per dir-ho amb uns mots molt corrents entre els professionals. [...] Per més d’un concepte es pot assenyalar la filiació francesa, no sols d’aquesta obra seva, sinó de tota la producció de Planes. Procedeix directament de la munió de reporters que fan de la premsa francesa la més viva i animada del món, cultivadora dels tòpics de temporada amb amable banalitat i despreocupada lleugeresa. En els temps agitats que vivim, abunda, fora d’aquí, el gènere de literatura d’aquest llibre de Planes. Temps enrere, un autor hauria fet una “novel·la de costums” si hagués volgut pintar ambients com els de Nits de Barcelona. Però el tarannà de la gent d’ara, i el dels escriptors que treballen d’acord amb ell, no està per les “grosses machines”, sinó per les impressions lleugeres i superficials. A França, sobretot, aquesta mena de llibres s’ha entès aquests darrers anys, i han estat concebuts materialment com Nits de Barcelona. El gènere, des del punt de vista bibliofílic, ha produït exemplars justament estimats. Aquesta primera producció catalana en el gènere pot posar-se dignament al costat d’aquelles. Tant els exemplars de l’edició de mig luxe, com els grans papers, poden figurar dignament entre els llibres d’un bibliòfil. [...]

Just Cabot 1931