OPINIÓ
Opinió 04/12/2020

Next Generation EU

3 min

Activista ecologista i portaveu del GOBAquests dies començam a sentir parlar d’aquest programa de fons europeus que arribaran de manera imminent per activar la recuperació econòmica dels estats membres. La Unió Europea ha decidit endeutar-se perquè hi hagi doblers que flueixin a través d’aquest mecanisme temporal de finançament que pretén pal·liar els devastadors efectes econòmics i socials derivats de la pandèmia.

Són uns efectes que no han estat provocats directament per la crisi sanitària, sinó que aquesta els ha aguditzat i accelerat. Les múltiples crisis ja hi eren abans de la pandèmia. Les emergències ecològiques, socials i econòmiques de la crisi del model econòmic ja eren més que evidents abans de l’esclat de la pandèmia. Ara, però, l’alentiment, i, en molts casos, aturada, de les dinàmiques econòmiques del capitalisme neoliberal i la necessitat de reposicionar els grans interessos econòmics i de mercat dins aquest escenari d’incertesa derivat de la covid, paradoxalment, ha accelerat altres processos. Uns processos majoritàriament enfocats a recuperar posicions del capital –i fins i tot a enfortir-les– per poder sostenir les lògiques d’acumulació que, si no actuam a temps, agreujaran, encara més, els impactes derivats d’aquest mecanisme pervers sobre el qual se sostenen les societats capitalistes: despossessió, devastació de recursos, exclusió, desigualtats, precarització de les majories socials i injustícies socials i ecològiques.

Potser alguns ja heu sentit a parlar del Next Generation EU. De fet, alguns potser ja heu sentit anuncis d’entitats bancàries parlant del Next Generation EU. I una es demana: per què els bancs parlen del Next Generation quan són fons públics que la Unió Europea facilitarà als estats membres en forma de préstecs o subvencions a fons perdut per finançar els plans estatals de Recuperació i Resiliència, majoritàriament enfocats a la "transició verda i digital"? Les entitats bancàries "s’ofereixen" com a gestors i facilitadors d’uns fons que les administracions públiques s’haurien d’encarregar de gestionar. És la primera mostra del l’habilitat dels grans interessos de sempre, de posicionar-se en la gestió d’uns doblers que són públics, però que poden acabar beneficiant grans interessos privats.

De fet, per desgràcia, aquests anuncis a la ràdio dels bancs són gairebé el primer que començam a sentir en relació amb aquests fons. El Govern de les Illes, fins ara, poc o res ha dit sobre quins programes estratègics presentarà a l’Estat per ser finançats a través d’aquests fons, o quins projectes tindran el seu aval alhora de plantejar-se dins un paquet de mesures que podria aprofitar-se per transformar el model productiu i enfocar cap a la resiliència territorial de la nostra societat.

I és que ara mateix crec que el Govern, tot i estar en ple debat sobre els pressupostos de la Comunitat Autònoma per a l’any 2021, i de tenir per davant el repte de poder accedir a uns fons sense precedents a través d’un mecanisme històric en el marc de la UE, encara no s’ha començat ni a plantejar què, com i amb quins mitjans gestionarà (si ho fa) l’oportunitat que podria representar l’arribada d’aquests fons per impulsar polítiques públiques adreçades a reforçar i apuntalar de manera definitiva els serveis públics essencials (sanitat, educació, transport...), enfocar les inversions cap a sectors productius essencials per a la diversificació econòmica, que permetés transitar cap a un model productiu relocalitzat al territori en el marc d’una economia pensada per i des de les persones, amb projectes publicocomunitaris, que permetés recuperar sobiranies i enfortir una societat, ara molt vulnerable, davant possibles crisis futures –ecològiques, socials, sanitàries, econòmiques, etc.– que ben segur que vindran.

Ben al contrari, el que temem és que davant la incapacitat i manca d’interès per abordar aquesta situació històrica, excepcional i sense precedents, els doblers acabin en mans de grans empreses amb grans projectes –centrals de renovables de les grans empreses energètiques com Endesa o la planta d'hidrogen de Lloseta als terrenys de Cemex, amb la participació d'Acciona, Enagás i Redexis o l’expansió sense avaluació, ni precaució, ni debat previ, de les xarxes 5G– que cobreixin la manca de planificació estratègica, econòmica, social i política de les nostres institucions i li permetin sortir del pas davant de l’Estat i la UE, venent els projectes com a projectes d’economia "verda" i justificant les glòries de l’expansió digital, com si aquesta no tingués impactes ambientals i socials.

L’oportunitat en relació amb els fons del Next Generation EU per destinar-los a projectes i iniciatives vertaderament transformadores és tan gran com el perill que acabin a les butxaques dels grans interessos corporatius i bancaris de sempre amb un escenari de desigualtats agreujat i amb uns impactes socials, ecològics i econòmics en forma de deute públic, que acabin pagant precisament les "new and futur generations".

stats