Next Generation
El lobby turístic espanyol ha presentat una manifestació d’interès al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per a la “regeneració de zones madures” en una dotzena de municipis turístics espanyols. En el grup de peticionaris hi ha quatre importants cadenes hoteleres mallorquines. I entre les dotze destinacions a “regenerar” hi figuren Magaluf, la Platja de Palma i Sant Antoni de Portmany. En el conjunt de l’Estat, les destinacions escollides, més o menys, són les mateixes que fa trenta anys ja lluitaven per entrar en el programa governamental de reconversió dels Plans d’Excel·lència Turística.
Una manifestació d’interès, en aquest cas, és una carta d'intencions argumentada per sol·licitar participar dels plans europeus de recuperació i resiliència. Estam parlant de la gran operació pilotada per la Comissió Europea, que en el seu conjunt s’anomena Next Generation UE, dirigida a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia de coronavirus i establir les bases per a una Europa moderna i més sostenible. S’intueix, doncs, que hi hauria d’haver diferències substancials entre aquells plans i les noves propostes dels actuals. Especialment conceptuals. No només per la greu emergència que es viu, sinó per la visió de futur.
Una carta de manifestació d’interès és forçosament un document genèric del qual no es poden extreure moltes conclusions. Molt més explícit va ser un dels grans executius d’una d’aquestes cadenes hoteleres en parlar de “l’experiència en diversos projectes de transformació ja iniciats en algunes de les destinacions incloses en la proposta, com Magaluf”. Més enllà d’alguna reconversió exemplar que s’ha fet a la zona, es fa difícil pensar que l’exemple a què es refereix l’alt executiu pugui ser un referent i un model que encaixi en els plans europeus.
Recordem que són els estats membres els que presenten els respectius plans a la UE. El govern espanyol ja n’ha definit les línies mestres, en consonància amb les directrius europees, i el bloc de les anomenades “polítiques palanca” en les quals s’incardinaran els futurs projectes. Una operació d’una arquitectura juridicoadministrativa complexa, amb molts d’aspectes encara per concretar, per garantir que es compleixen els objectius de la Next Generation UE acordats pels estats membres. Vistes les directrius acordades, molt possiblement la reconversió esmentada per l’alt executiu no encaixi en bona part del decàleg de les polítiques palanca prescrites pel Govern de l’Estat. En l’exemple referit, no es va substituir el tipus de turisme (en tot cas li varen posar format de consum més etiquetat), es va augmentar l’estacionalitat, no varen millorar les condicions laborals i es varen recuperar edificis fora d’ordenació. Males herbes que no poden adornar el jardí europeu.
La proposta de “regeneració de zones madures”, estant d’acord que és una proposta interessant, suscita diferents nivell de lectura. I on un està situat definirà els objectius a assolir d’una manera o una altra. Són importants els punts de convergència entre unes lectures i altres. De la mateixa manera que ho són en qualsevol altre tipus de projecte. El govern de l’Estat, mitjançant un reial decret, ha definit el sistema de governança per a l’execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Al marge d’altres consideracions, la norma introdueix sistemes de participació social i esbossa, encara que sigui amb tebiesa, un principi de coresponsabilitat entre administracions, sector privat i societat civil.
Si tornam a la manifestació d’interès com a excusa i a les múltiples lectures que se'n poden fer, ens podríem anar acostant al moll de la qüestió. De la lectura de l’escrit elaborat pel lobby turístic, a pesar de la lògica vaguetat argumental en un escrit d’aquesta naturalesa, i l’exemple de referència de l’alt executiu, per damunt de tot, es pot inferir que predomina en la proposta una visió de recuperació de la competitivitat i readaptació d’actius empresarials. Des d’altres àmbits empresarials i de la societat civil la lectura que es fa d’una operació de “regeneració”, com la que es planteja, és la de l’oportunitat de definir un nou model turístic i, àdhuc, la revisió del model econòmic de les Illes en la diversificació, la industrialització, la tecnificació i l’economia social.
Des del punt de vista de la interpretació de les zones de primera generació, cal considerar superat el tabú de no mesclar usos turístics amb altres activitats. L’exclusivitat d’un espai geogràfic dedicat a l’activitat turística ha passat a ser història. Ben al contrari, la introducció de noves activitats d’altres sectors econòmics podria representar una nova oportunitat de mercat per a l’oferta turística en general. Per exemple, l'extensió del futur pol tecnològic a la Platja de Palma o altres activitats d’alt valor afegit generarien noves oportunitats a l’oferta actualment establerta allà.
La Next Generation UE no ens dona l’oportunitat de somiar, ens ofereix l'oportunitat de pensar, per innovar i projectar el que abans ens semblava impossible. Atenent la tirada del govern central cap al protagonisme de les grans corporacions, la iniciativa del lobby empresarial turístic pot ser una palanca eficaç per a la captació de recursos. Per primer cop en la historia del turisme de masses, el sector hoteler pot ser percebut com un gran aliat. Una mena de miracle que està en mans dels poders públics –controlen el plans de recuperació i resiliència– poder oficiar.
