Els nins i nines han de començar a sortir a l’aire lliure

BarcelonaLa crisi sanitària del covid-19, més enllà del drama principal de les víctimes mortals, té molts efectes col·laterals, amb el daltabaix econòmic en primer lloc. Una altra conseqüència que com més dies passen més evident es fa és la delicada situació dels nins i les nines, forçats a un confinament llarg i sense escletxes. Així com els adults, de manera puntual, hem pogut sortir –per treballar en feines essencials, anar a comprar, tirar els fems o passejar el ca–, per als menors d’edat el tancament ha estat total i absolut, tot i que són els que més necessitat vital tenen d’expansió física i de relació. La situació s’està fent insostenible.

Espanya, amb les Balears incloses, segurament és el lloc del món on aquest confiament infantil ha estat més estricte. Això segur que deu haver servit per frenar la malaltia. Molt bé. Però vistes altres experiències, potser ja toca cercar alternatives. Després de tants dies i setmanes, estam posant massa a prova la convivència familiar i, fins i tot, la salut física i psicològica dels més petits. Cada cop són més les veus que demanen algun tipus de relaxació de les mesures. I hi ha prou marge i maneres de trobar sortides al confinament de criatures i adolescents.

Les possibilitats són diverses: des del desconfinament per franges horàries segons edats fins a l’haEls nins i nines han de començar a sortir a l’aire lliure bilitació d’aplis en què cada ciutadà consigni el seu compromís de sortir unes estones al dia regulades. Les fórmules poden variar, però en tot cas s’han de basar més en la responsabilitat de la gent que no en sancions. I han de donar prioritat als menors. Pensant en ells, i sent conscients que el desconfinament serà lent i gradual, sembla clar que ens encaminam cap a un estiu diferent i cap a unes vacances diguem-ne a mitges, en què tant per raons sanitàries com econòmiques les famílies no podran gaudir de la llibertat de moviment ni de lleure d’altres anys.

Per tant, és important que hi hagi una planificació institucional que beneficiï els nins i les nines: d’aquí la importància que les escoles aquest estiu acullin infants amb menys possibilitats d’esbarjo i als quals, a més, els pot anar bé una continuïtat formativa, encara que no sigui curricular. Per a molts, serà l’única manera real de no continuar tancats en un pis petit sense amics, enganxats a les pantalles, passius i avorrits. Així doncs, sense relaxar la vigilància sobre el covid-19, ha arribat el moment de planificar i executar un lleure controlat dels menors d’edat. Com a societat, hem demostrat prou maduresa per acceptar el confinament. És d’esperar que també sabrem exercir amb responsabilitat el desconfinament dels fills.