Els nens del vòlei!

A ningú li pot passar per alt la importància de l’esport com un element educatiu d’efectes molt positius pels qui el practiquen, especialment des de la més tendra infància. El rigor, la disciplina, l’esperit de lluita i sacrifici, la solidaritat, la generositat, i tants altres valors, ben administrats, poden esdevenir una eina clau per dotar de la solidesa desitjable els nostres futurs ciutadans.

Hem pogut comprovar els darrers dies com descuidar la formació, el seguiment i la tutela de determinats adolescents pot deixar la porta oberta a tan males influències com les rebudes pels joves terroristes interceptats a Catalunya, causants d’un mal irreparable a una societat que durant tants anys els ha acollit i que es pregunta per què?

La pràctica organitzada de l’esport i els valors que fomenta poden ser, doncs, el millor dels antídots per combatre el baix rendiment i l’abandonament escolar, les temptacions als mals hàbits, alguns de greus com el consum d’estupefaents i altres formes de delinqüència, algunes extremes, com hem indicat abans.

El nostre no és un país conflictiu socialment parlant, sobretot si el posem en comparació amb els estats veïns, però no està exempt de problemes i dificultats que cal afrontar. Cal dir, però, que aparentment hi ha uns bons nivells de convivència i tolerància, un actiu que pot ser molt útil com a eina per afrontar algunes mancances que encara romanen vigents a la nostra societat.

Em refereixo que, tot i que som un país amb un alt nivell de vida i en què majoritàriament els nostres ciutadans gaudeixen un confortable estatus econòmic, no estem exempts de casos alarmants des del punt de vista de les necessitats més peremptòries. Sí, de fet, perquè no es percep al carrer, a un país com el nostre hi ha famílies molt necessitades i que no sobreviurien sense la solidaritat pública i/o privada.

Molts cops no ens adonem que en cadascun de nosaltres hi ha un potencial esperit altruista i caritatiu, que pot aflorar o no en funció de determinats estímuls més o menys motivadors. Fa molt poc que he descobert un d’aquests estímuls i he de confessar que m’ha captat l’atenció a l’instant. Una senzilla i entranyable fórmula que vincula esport, educació i solidaritat i que no gaire gent coneix, ens mostra com es pot educar infants, conreant les millors virtuts de l’esport i alhora aprenent a ser solidaris amb aquells que més ho necessiten.

Un esport minoritari com el voleibol (vòlei), que des del punt de vista competitiu ha conegut moments de glòria i que contràriament, des de fa uns tres anys, ha entrat en una aparent decadència en perdre la força econòmica imprescindible per seguir competint al més alt nivell, de la crisi n’ha fet virtut i avui hi ha uns 150 nens entre 5 i 18 anys que el practiquen, que estan vinculats a l’escola del Club Vòlei Andorra i que poc a poc van arribant a sèniors per a recuperar un equip que torni al vòlei andorrà al lloc on es mereix, encara que sigui sota uns altres paràmetres.

Aquests ‘nens del vòlei’ entrenen periòdicament i aprenen tàctica, disciplina, i molt més del que ens podríem imaginar. No és fàcil comprometre un grup tant gran d’infants i adolescents i a les seves respectives famílies que els donen suport. Cal dir-ho, l’equip formatiu d’aquest club mereix tots els elogis, per la seva vocació i la seva perseverança i per haver sabut inculcar al grup els millors principis des la humilitat i la rectitud.

El fet és que probablement aquest és dels únics clubs en què no es paga cap quota per pertànyer-hi, perquè el cost econòmic no sigui un obstacle, però alhora s’ha instaurat un sistema d’aportació voluntària d’aliments, de tots els que poden fer-ho és clar, i que s’emmagatzema en un improvisat banc d’aliments, que acaba proveint els més necessitats de dins i fora del club. Una iniciativa encomiable i que fomenta la solidaritat entre tots aquells que estan vinculats a aquest esport. Aliments per aquells que més ho necessiten, per aquells als quals la vida no els ha afavorit com a d’altres, en un gest que és un missatge d’esperança davant de les contrarietats de la vida, especialment aquelles que deriven de l’egoisme, la intolerància o el radicalisme.

De segur que darrera de cadascuna d’aquestes famílies que reben l’ajut dels ‘nens del vòlei’ hi ha una particular història, d’il·lusió i fatalitat, de frustració i d’esperança, però el denominador comú és que al final de tot, no estan sols, hi ha qui pensa en ells i en la mesura que pot els ajuda.

A la vista del que explico, vull felicitar molt ferventment aquest club i aquesta iniciativa. Mereixeu tota la sort del món, començant per aquest equip sènior que aviat estarà de nou competint, i tot el que pugui venir al darrere. Des d’ara teniu un amic més i espero que se n’afegeixin molts més. Andorra té molta sort de comptar amb els ‘nens del vòlei’ i, tant de bo, aquesta iniciativa serveixi d’exemple per molts altres esports i molts altres nens, els nostres nens, molts dels futurs ciutadans del nostre país!