04/11/2021

I el nen, com estava?

2 min
Captura d'Espejo Público.

“I el nen, com estava?” La pregunta la fa Lorena García a l’home que va veure inconscient el nen de nou anys de la localitat de Lardero minuts abans de morir, assassinat per un veí. I l’home, que es manté d’esquena a la càmera, en dona els detalls físics perquè ens fem càrrec de la violència amb què es va produir el crim. Susanna Griso pregunta a l’home que va veure el nen com es troba: “¿Y tú, cómo estás? Porque después de la descripción que nos has hecho... ¿Puedes dormir? ¿Cómo han sido estos días?” Potencia la morbositat però disfressant-la de preocupació i sensibilitat pels altres. Els tertulians fan les seves hipòtesis sobre l’impuls que va motivar l’assassí: “Como el niño iba disfrazado de niña y llevaba una peluca, se debió confundir. Y lo mató rápido cuando vio que era un niño”. A l’inici del programa, Griso advertia que havien investigat el passat de l’assassí. La investigació consistia en preguntar als veïns com era aquell home: “Un hombre normal”, Un chico normal, Normal. No se le notaba absolutamente nada, Una persona normal, Normal. Lo pienso ahora y te diría que parecía un lelo”. Aquestes són les respostes obtingudes. Abans ja havien entrevistat uns pares a qui diumenge se’ls va morir la filla en una festa de Halloween, intoxicada per monòxid de carboni. “¿Cómo os sentís?”, els pregunta un reporter abans que tots plegats els interroguin sobre els detalls de la tragèdia. Més tard connecten amb Igualada per observar en directe el polígon de la discoteca on van violar la menor. Ens ensenyen els detalls del lloc on va ser trobada la noia, n’especifiquen les circumstàncies i interroguen els treballadors de les naus que hi ha a la zona. I els tertulians tornen a fer hipòtesis sobre com es devien produir els fets.

Els magazins matinals són els responsables de carregar les tintes de tots els successos i proporcionar-ne els detalls més escabrosos. És la franja horària més laxa a l’hora de traspassar les línies vermelles de l’ètica, el respecte a la dignitat humana a les víctimes i els codis deontològics periodístics. És un prejudici sexista mediàtic. És l’horari que tradicionalment la mateixa televisió ha associat a l’audiència més acrítica, l’estona de les mestresses de casa, a qui consideren que es pot donar aquest tipus de material perquè s’hi enganxen. A mesura que avança la jornada els continguts es refinen. Es tornen més sibil·lins i van amb més cautela. La deixalla tòxica que han deixat anar durant la franja matinal ja s’ha fet viral a les xarxes, ja s’ha escampat en l’imaginari col·lectiu i, per tant, la resta de programes ja viuen de tot allò que s’ha inoculat a l’audiència fent-ho menys explícit. Aquests monogràfics matinals truculents converteixen l’horror, la desgràcia i la violència més atroç en benzina. Es recreen tant en la morbositat dels fets concrets que es dilueix fins a desaparèixer la part més essencial que caldria subratllar: la cultura de la violació que ho sustenta i les mancances i esquerdes del sistema que faciliten que tot plegat passi.