El negoci de l’excés

Uns veïns de la zona de la plaça de toros de Palma viuen atemorits per les previsions d’un macroconcert per a estudiants Erasmus –el pobre Erasme darrerament s’associa a algunes plagues. És una qüestió de números (UH, 31/05): “És un barri residencial de 16.000 veïns que suporten 6.000 joves borratxos”. Brutta situazione, sobretot si es té en compte que altres barriades i bastants de pobles de l’illa també viuen aquests dies tot esperant els bàrbars.

El negoci de l’excés és un dels més rendibles en relació amb les inversions i els treballs que demanda. Hi ha una part de la gent que necessita immergir-se en el caos més desfermat, mentre que l’altra part desitja una mica de calma. Calma també és manca de temor que no t’embrutin el carrer, que no destrossin fanals ni altre mobiliari urbà; i, sobretot, que el renou no assalti els espais on es desenvolupa la vida íntima de cadascú.

A part, també s’esperen amb inquietud les terribles jornades de saturació general de l’illa –de les illes, en realitat–, carreteres, aeroport, ports, camins, terrasses, places, carrers... Amb l’afegit que tot plegat podria crear desordres i que crearà disgust entre la població.

Una societat no pot permetre –molt menys, afavorir– situacions problemàtiques que no estigui en condicions de controlar. Els fets van molt per davant de la capacitat de conduir-los amb coneixement i fluïdesa. Vivim amb la sensació que serem atropellats per una desbandada de bestiar el bram del qual sentim cada dia més a prop. El turisme ens havia de permetre viure millor, però ara ja sabem que aquesta millora tendeix a concentrar-se descaradament en poques mans. La resta, viurem les empentes i la pols de la desbandada.

Guillem Frontera és escriptor