I AQUÍ

Quan tenim el nazisme dins ca nostra

“Casualment, a la foto no hi sortien ni guàrdia, ni gossos, ni torres de vigilància, tot i que estic segur que n’hi havia, sinó només una dona solitària amb el nadó a coll i dos nens més que se li aferraven a les faldilles. Estoica, ferma, caminava al costat dels seus fills petits, ajudant-los com podia, com sempre fa una mare... mentre els acompanya a la cambra de gas. Quasi se sentia el silenci, s’ensumava el terror”, ('Sóc en Pilgrim', de l’editorial Salamandra, del periodista Terry Hayes). El cor se’m va estrènyer. Em varen caure les llàgrimes. Struthof-Natzweiler va ser l’únic camp de concentració establert pels nazis a territori francès i el primer dels camps de la mort descoberts a Europa després de la seva presa pels aliats el 23 de novembre del 1944. El procés contra els ‘doctors’ en els judicis de Nuremberg va demostrar que allà s’hi realitzaven experiments considerats crims contra la humanitat. No puc arribar a entendre com les persones poden ser tan despietades. Fa uns dies vaig sentir els plors i les paraules de desesperació d’infants separats a la frontera amb Mèxic. “Pare, pare...”. Almenys 2.342 nins immigrants han estat separats dels seus pares entre el 5 de maig i el 9 de juny, segons dades oficials. Les separacions de famílies són conseqüència de la política de tolerància zero que va posar en marxa a l’abril el govern nord-americà. A Trump l’han titllat de nazi. Dijous el president va rectificar. La seva imatge compta; els infants, no. I què em deis de la visita oficial de Felip VI a Trump? Varen emmudir davant les preguntes no desitjades. Ambdós mandataris són conscients que als seus països s’hi estan esquarterant els drets fonamentals.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF