MOBILITZACIÓ. Per segona setmana consecutiva, Rússia ha viscut les protestes anti-Putin més multitudinàries des del 2012. Les manifestacions s’han estès a 125 ciutats, de punta a punta del país. A Moscou es van sentir crits de “Putin és un lladre”. A Vladivostok els manifestants cantaven “La meva Rússia és a la presó”. La repressió policial va fer milers de detinguts, entre ells la dona i l’entorn més pròxim del líder opositor Aleksei Navalni, i gairebé un centenar de periodistes, per intentar impedir la cobertura de les manifestacions que exigien l’alliberament de l’activista rus.
Ja fa temps que el poder del Kremlin va acumulant fissures. L’estancament econòmic, la violència policial, la corrupció i la impunitat han alimentat, durant anys, els greuges que, esporàdicament, afloraven en un racó o un altre de la gran geografia russa. Però avui coincideixen massivament als carrers d’arreu del país. L’empresonament de Navalni ha fet confluir tot el malestar i la indignació. La societat russa està canviant. La tecnologia de la protesta, també.
ACUSACIONS. Mentre Aleksei Navalni era a la presó de Matroskaia, un vídeo seu de denúncia, enregistrat prèviament, en què carrega contra un Putin obsessionat pel luxe, els diners i el poder arrasava a YouTube amb prop de 100 milions de visualitzacions. El president ha hagut de sortir a negar que tingui un palau a la costa del mar Negre. Però, com explica el periodista Serguei Parkhomenko, aquest escenari és nou a Rússia, perquè ja no es tracta de les reiterades denúncies de corrupció a l’entorn del Kremlin o dels oligarques del règim, sinó que apunta directament al president.
Segons una enquesta de Transparència Internacional publicada fa unes setmanes, el 44% dels russos creuen que la corrupció s’estén al més alt nivell del govern. Hi ha tota una investigació que ho avala. Només cal buscar el nom del banc Troika Dialog per veure com funcionava el sistema de blanqueig de diners i com hi col·laboraven moltes entitats bancàries dins la Unió Europea.
ALTERNATIVA. Durant anys Navalni va ser l’innombrable. Vladímir Putin s’hi referia com “aquell senyor”. Després de l’enverinament amb Novitxok -darrere del qual hi ha proves que assenyalen l’estat rus-, Putin va passar a anomenar-lo “el pacient”. Avui Navalni -tant si l’anomena pel nom com si no- ja s’ha convertit en una amenaça real per al putinisme. Com a mínim, és l’home que ha sabut llegir el canvi generacional i tecnològic que viu Rússia. Els seus seguidors comparteixen vídeos a TikTok i criden a la mobilització a través de Telegram. Internet ha estat una peça clau en la croada de Navalni contra la corrupció del Kremlin. La mitjana d’edat a les protestes de Moscou supera per poc la trentena i un 42% dels que hi participen ho fan per primer cop.
Totes les enquestes assenyalen que el que la majoria de russos volen és un govern més obert i menys corrupte, però no una revolució. El discurs de la força i l’ordre el mantenen dret. Apuntalat en un poder econòmic i polític miratge del que van ser. Però el règim, malgrat el desgast, aguanta. I al final l’aparell del putinisme sempre ha acabat trobant escletxes per anar-se perpetuant.
Fins avui l’oposició russa ha estat incapaç d’articular una estratègia prou compartida, però el descontentament és, cada vegada, més present, i el desafiament a Vladímir Putin, més personal.
