10/05/2022

Nadal Batle: homenot

2 min

Al desembre, es commemorarà el 25è aniversari del traspàs de Nadal Batle, rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Home de país, visionari de verb directe, no va deixar a ningú indiferent.

I és que la seva figura va despertar passions i odis a parts iguals. Al cap i a la fi, ell ens va deixar afirmacions com: "Bilingüisme sí, però català/anglès"; “La meva pàtria és la meva llengua" i “Canviaria llengua per independència”. La polèmica està servida.

Batle (Felanitx, 1945 - Palma, 1997), doctor en Matemàtiques, treballà els primers anys a la UB, la UAB, a l’Institut Henri Poincaré i a les escoles tècniques superiors de Sevilla i València. Retornat a Mallorca, l’any 1982 accedí al rectorat de la Universitat. S’ha d’entendre aquest fet com una anomalia. La Universitat acabava de néixer, encara no disposàvem d’estatut d’autonomia i la política era dominada per figures del reformisme postfranquista: provincianes, conservadores i folklòriques. Davant aquest panorama, que una figura com ell arribés al rectorat va ser, d’alguna manera, un crui en el sistema.

Durant els anys en què Batle va ser màxim dirigent universitari (1982-1995) es posaren les bases de la UIB actual. El 1983 començaren les polèmiques obres d’un nou campus universitari als afores de Palma. El 1985 s’aprovaren els estatuts de la universitat, que passà a denominar-se UIB. El 1990 es va crear l’Escola de Turisme i el 1992 la Facultat de Ciències de l’Educació. Finalment, el 1997 es crearen les extensions universitàries de Menorca i Eivissa. A més, durant el seu mandat es va fer una aposta decidida per les noves tecnologies i la UIB va esdevenir un centre educatiu capdavanter en digitalització.

A més, durant el seu mandant es van implantar noves carreres i es promogueren diversos serveis, com el centre d’informació i documentació acadèmica (CIDA) i la Xarxa Lluís Vives, que va apropar les universitats dels Països Catalans. Finalment, no s’ha d’oblidar el paper social que va jugar la UIB aquells anys. Per exemple, donant suport a les mobilitzacions en defensa de la llengua.

Després de la seva etapa de rector, Batle retornà a la seva càtedra de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial.

Sense militar en cap partit polític, es va declarar independentista unes quantes vegades i generà nombroses polèmiques en alguns sectors de la premsa. A més, durant anys va escriure articles setmanals al Diari de Balears, des d’on va exercir una influència notable sobre tota la societat illenca. De fet, a les darreries de la seva vida (ell va morir de manera sobtada) col·laborava en la creació de la plataforma Alternativa per Mallorca, com un espai unitari de l’independentisme illenc.

Cal tenir clar que a casa nostra no portam massa bé que algú surti de la norma, especialment quan parlam de política. Els mallorquins som de nedar i guardar la roba, ho sabeu bé. Potser això és el que li va passar a Batle: ser un home que, per caràcter, formació i ideologia, no quadrava, per un costat, amb el que s’esperava d’un rector universitari, i per l'altre, d’un independentista. Per tot això, el seu nom és sinònim de compromís. Esper que aquest any li retem un sentit homenatge. La figura s’ho mereix. 

Joan Pau Jordà és professor