EL CONSELL INTERNACIONAL DE MUSEUS (ICOM) sembla que s’ha perdut en la recerca d’una nova resposta a la pregunta de què és un museu. L’associació que reuneix dirigents i professionals de la majoria dels museus del món, en reunió a Kyoto fa una setmana, va decidir ajornar la definició de museu per les discrepàncies que va aixecar la nova proposta. Amb la vella, que no ho és tant perquè va ser aprovada el 2007, tothom podia entendre les funcions d’una institució museística: adquirir, conservar, investigar, comunicar i exhibir el patrimoni tangible i intangible, amb finalitats d’educació, estudi i gaudi. Amb la proposta per a una nova definició, que diu que “els museus són espais democratitzats, inclusius i polifònics per al diàleg crític sobre el passat i el futur”, una no sap si estan parlant del congrés dels diputats, d’una orquestra simfònica o d’un museu.
Si a aquest fet hi afegeixen, com pretenia l’executiva de l’ICOM, que són espais que reconeixen i aborden “els conflictes i desafiaments del present” i que “mantenen els artefactes i objectes que els han estat confiats” -vius perquè ara ja no seria patrimoni ni obres, sinó artefactes i coses-, ens podem demanar si s’està definint la NASA, l’OTAN o un magatzem del polígon de Son Castelló. Si hi sumen, com volen, que són “participatius i transparents” i que “garanteixen la igualtat de drets”, nosaltres hi hem d’afegir la frase més odiosa de les que s’han posat de moda els darrers anys: “Com no pot ser d’altra manera”. I si, a més, ara aprovassin acabar-la tal com està a la proposta , dient que “treballen en associació activa amb i per a diverses comunitats per recopilar, preservar, investigar, interpretar exhibir i millorar -una altra vegada, vius- la comprensió del món, amb l’objectiu de contribuir a la dignitat humana i la justícia social, la igualtat global i el benestar planetari”, ja tenim servida una amanida de tot el que es considera políticament correcte, però potser ens faltarà el museu. No és el moment d’afegir confusió a unes institucions o espais que ja en tenen prou sense que l’ICOM els redefineixi. I tanta com en tenen, de confusió, tanta en transmeten.
En el nostre panorama local -i dic panorama, no territori ni paisatge- la confusió ha arribat ja a uns límits insostenibles si tenim en compte que Es Baluard, que hauria de ser el museu d’art modern i contemporani de referència, du sis mesos sense direcció, tot i que en fa tres que el jurat independent va resoldre el concurs i va entregar el nom de la guanyadora al patronat del museu. Segurament no cal que la transparència sigui present a la definició d’un museu, però sí que ha d’estar entre els seus principis d‘actuació. Corren massa rumors sobre els motius d’aquest ajornament injustificat i cap que no afegeixi inquietud i faci preveure un futur incert, per dir-ho suau. El Solleric no és un museu, sinó un centre artístic, però també està sense direcció i amb un concurs que genera no pocs dubtes. Amb aquest panorama, només ens faltava no tenir clara ni la definició.
