14/11/2022

No mirar el Mundial

2 min

Diumenge començarà el Mundial de futbol més incòmode en molt de temps. Si per a molts aficionats catalans ja és una cita divisiva sentimentalment a causa de l’absència de la selecció catalana i la participació de l’espanyola i la francesa, aquest cop s’hi afegeix que el Mundial atura les lligues i, sobretot, que es disputarà en una dictadura que negligeix els drets humans i que ha construït estadis de disseny amb mà d’obra maltractada (tal com s'explica al dossier de l’ARA d’aquest diumenge).

El neguit nacional el tornarem a resoldre a base de pactes íntims fets a mida amb la nostra pròpia consciència: no suporto la parafernàlia nacionalista que acompanya la roja, però vaig amb Luis Enrique perquè els treu de polleguera; o desitjo el millor a Eric, Ansu i Busquets; o que Messi guanyi el Mundial d’una vegada amb l'Argentina i faci callar els indocumentats. 

No és la primera vegada que països amb greus dèficits democràtics o dictadures organitzen un Mundial: la Itàlia de Mussolini, l’Argentina de la junta militar o la Rússia de Putin n’han allotjat. N’hi ha que argumenten que els esdeveniments esportius internacionals obren els països (doctrina Samaranch amb els Jocs de Pequín o l’efecte del turisme a l’Espanya de Franco). La diferència és que avui sabem que això no passa. Que un Mundial no posa fi ni demà ni d'aquí cinc anys a un règim com el qatarià, que ha comprat la cita als occidentals i aquests l'hi han venut per la pasta. I que al segle XXI tenim una idea bastant precisa de què hi passa. Per tant, si Qatar fa un anunci propagandístic, no el volem veure. I per això no seguir el Mundial com a acte de resistència (de mínims) pot ser una opció ètica a tenir en compte.

stats