L’abadia de Montserrat va publicar l’informe independent que havia demanat sobre les denúncies per abusos sexuals contra el germà Andreu Soler, mort el 2008, i va emetre un comunicat per fer seu el contingut i demanar perdó a les víctimes. L’informe reconeix sense embuts que Soler era un “depredador sexual i un pederasta” que va abusar durant 28 anys -entre el 1972 i el 1999- de diversos menors i adolescents membres del moviment escolta. Segons l’escrit, que recull una desena de testimonis, “els abusos del germà Andreu responen a un estil de vida, a un patró repetitiu sense penediment, ni propòsit de canvi, ni admissió de la culpa”.
L’informe també destapa un altre cas negat fins ara, el del pare Valentí Torra, màxim responsable de l’Escolania entre 1960 i 1968, tot i que limiten els abusos a un parell de casos i destaquen que sí que hi ha hagut penediment. L’informe ha estat criticat per una de les víctimes del germà Andreu, Miquel Hurtado, portaveu d’Infància Robada, que no considera que la comissió, en la qual hi havia un exmonjo, hagi estat del tot imparcial.
Tot i això, cal subratllar el valor de Montserrat en afrontar l’escàndol, seguint les directrius del papa Francesc, ja que ha anat més enllà que qualsevol altra institució religiosa catalana i espanyola. L’admissió de la culpa, però, ha d’anar ara acompanyada del compliment de la promesa de posar-se a disposició de les víctimes pel que necessitin. I sobretot de prendre les mesures necessàries perquè res semblant pugui tornar a passar.
L’important és que a poc a poc es foradi el mur de silenci que ha cobert els abusos en el si de l’Església. Un mur que ha permès que depredadors com el germà Andreu poguessin actuar amb impunitat i hagin mort sense que haver d’afrontar cap causa judicial. Res no podrà rescabalar les víctimes i no arribarem a conèixer el nombre de persones afectades, però l’Església té l’obligació moral de liderar la recerca de la veritat, posar en marxa totes les investigacions necessàries i redactar els informes pertinents. El gest de Montserrat ha de tenir continuïtat.
Tal com diu l’informe, les víctimes han passat un calvari abans de decidir-se a denunciar els abusos que patiren, ja que en alguns casos fins i tot eren les mateixes famílies les que preferien amagar-ho. Són elles les que, havent de recordar uns episodis tan dolorosos, han permès reconstruir aquesta part fosca de l’Església. Les víctimes són els veritables herois d’aquesta història. Amb el seu gest, han posat la primera pedra perquè ningú més hagi de patir el que van haver de patir elles.
