Opinió 09/01/2014

Mones caputxines i pa amb sobrassada

i
Llorenç Valverde
3 min

Les mones caputxines no van de persones egoistes. Aquest vindria a ser un dels principals resultats d'una recerca que s'ha donat a conèixer durant el 2013. Ja se sap, com que comencem un any, toca resum de coses que han passat durant el que tot just ha acabat. Entre aquests, destaca el que la BBC presenta sota la forma de cent coses -més aviat curioses o sorprenents- que hem après durant l'any anterior. La descoberta relativa a les mones caputxines seria una d'aquestes coses. Les mones de l'experiment han pogut veure com dues persones actuaven de manera diferent davant les peticions d'ajuda d'una tercera, una les responia i ajudava i l'altra les ignorava. Després, les dues persones els han oferit menjar, i les mones han agafat el de la persona solidària i han rebutjat el de l'altra. Diuen que aquesta casta d'experiments serveixen per a ajudar a entendre el perquè de tot plegat de les nostres habilitats socials. De fet, les pobres caputxines han estat objecte de diversos experiments en aquesta direcció per part d'economistes i antropòlegs, i s'ha de dir que la coherència del seu comportament és exemplar. Tal vegada l'experiment més notable sigui un que consistia a donar a una mona una determinada quantitat de plàtans -o qualsevol objecte que apreciïn- amb la condició que han de compartir-ne una part amb una altra mona i que aquesta ha d'estar d'acord amb el repartiment. Doncs bé, si consideren que el repartiment no és equitatiu, abans que acceptar una part petita, prefereixen quedar-se sense res, i així fer perdre tot a la repartidora egoista. Les noves evidències vindrien a demostrar que el seu és un rebuig molt més general a les actituds insolidàries, com les derivades d'un repartiment no equitatiu dels plàtans. Sigui dit de passada, cada dia els diaris vénen plens d'exemples de persones que presenten un estadi evolutiu molt més primitiu que el d'aquestes simpàtiques caputxines, i dic més primitiu perquè, si no vaig errat, els ximpanzés no filen tan prim i es conformen amb el que sigui.

Si en el cas de les caputxines, les noves evidències han servit per a confirmar tendències que ja se sabien, hi ha una recerca que ha vingut a acabar amb un principi tingut per immutable, com era l'associat a la llei de Murphy, que assegurava que quan una llesca de pa amb sobrassada cau, la probabilitat que arribi a terra de la part untada és directament proporcional al preu de l'estora. Evidentment, aquesta vindria a ser la versió més nostrada de la llei, atès que a la versió més coneguda, la sobrassada és substituïda per mantega, però a tots els efectes vindria a ser el mateix, mentre algú no faci els experiments que demostrin el contrari, com ha passat durant el 2013 amb aquesta llei. El fet és que després de deixar caure al terra centenars de llesques de pa amb mantega, un equip de recerca britànic ha comprovat que el fet que cagui de la part de la mantega o de l'altra no depèn per res de la qualitat de l'estora. També han comprovat que tampoc no és cert que sempre caigui de la part untada, com assegurava una versió més pessimista de la llei. I és que, segons les conclusions d'aquests científics, tot depèn només de l'alçada des de la qual cau la llesca. Sembla que durant la caiguda, la llesca gira sobre ella mateixa i que, atesa l'alçada habitual de les taules que fem servir, només te temps de girar mitja volta. Com que el més usual és que abans que ens caiguin de les mans, les tinguem amb la sobrassada per amunt, quan arriben a terra, la sobrassada estigui per avall, independentment del preu de l'estora. Per consegüent, una manera d'evitar que la sobrassada -o la mantega- quedi per avall seria emprar taules més baixes, que no donassin temps a girar a les llesques, o més altes, de tal manera que les llesques poguessin donar la volta completa. Han fet els càlculs i les proves pertinents i els ha sortit que l'alçada ideal seria de vuit peus, poc menys de dos metres i mig. Tot plegat situa aquests investigadors com a ferms candidats a rebre un d'aquests premis IgNobel que cada any s'atorguen a les recerques que no poden o no s'haurien de repetir.

També hem après d'altres coses igualment rellevants i útils, com per exemple que els cans mouen la coa cap a la dreta quan estan contents i cap a l'esquerra quan estan nerviosos, o que els operadors dels drones, aquests avions petits teledirigits que empra l'exèrcit americà en les seves operacions, experimenten els mateixos símptomes posttraumàtics que els pilots de combat. Ara, res com saber que els diaris de Corea del Sud, a les informacions només esmenten els polítics per les seves inicials, com es fa per aquí amb els presumptes delinqüents.

stats