UNA MONADA
Opinió 01/09/2018

De mòmies i zombis

i
Miquel Cardell
3 min

Fa temps que no sent parlar de les serps d’estiu. Eren aquelles pseudonotícies o notícies molt inflades que servien per omplir els diaris en temps de desert vacacional. Crec que el nom surt del monstre del llac Ness, que en seria el paradigma. No sé si podríem afegir-les a la llista d’animals en risc d’extinció o si és que la política de campanya perpètua ha creat les seves pròpies granges i es passa tot l’any engreixant ofidis, i l’art d’inflar i la sobregesticulació han esdevingut pràctiques tan quotidianes que ja es confonen amb la normalitat, com sovint l’exabrupte passa per pensament.

De totes maneres, ja que no ho fa l’esquiu rèptil escocès ni cap onada de plats voladors, aquest estiu un personatge de sèrie B es passeja per l’actualitat: la presumpta mòmia, les despulles del Generalísimo.

Estic temptat de pensar que, el senyor Sánchez, assolida la totalitat del programa real el mateix moment en què substituïa el senyor Rajoy a la Moncloa, té la necessitat de simular que governa i mantenir l’estirada demoscòpica sense enfangar-se en temes de fonament ni enfonsar-se gaire a l’aiguamoll català.

En tot cas, ha donat lloc que els malànimes de costum facin les seves gracietes sobre batalletes de l’avi, menystenint el patiment de milenars de famílies que encara no saben on està enterrat el pare o l’avi que un dia va ser segrestat per terroristes de Falange, perquè aquestes víctimes del terrorisme no interessen. I perquè, potser els mateixos, reiterin uns elogis a la concòrdia de la transició que em sonen com el bilingüisme cordial que s’inventava fa uns dies a Menorca el 'capo' popular, i que supòs que significa “háblame en cristiano, por favor” o “¿qué pone en tu DNI, compañero?”

S’administri com s’administri la cosa, i a pesar de la força simbòlica que pot tenir l’esdeveniment, crec que l’extracció i el posterior trasllat de la despulla són feines de brigada municipal i escassa transcendència, fàcils malgrat tot. Que l’exorcisme de calat cal anar-lo a fer a altres escenaris prou més complexos, que el zombi operatiu del Generalísimo està encastat i ben encastat a nombroses instàncies públiques i privades de l’estat i de la societat, en forma del que hi ha qui ha anomenat microfranquisme, o no tan micro. Cal insistir-hi? La sensació que mai s’ha desfranquistitzat l’exèrcit, ni la justícia, ni la policia, ni els serveis secrets, diria que s’acosta massa a l’evidència.

Aquests dies, de forma quasi clandestina, ha estat alliberat després d’un any i quatre mesos de presó l’activista anarquista Juan Manuel Bustamante, àlies 'Nashual', declarat innocent d’unes acusacions de terrorisme que es fonamentaven en les lletres d’unes cançons reenviades, uns perns d’Ikea i uns productes de neteja. Al mateix temps que una guarda de reservistes i jubilats de l’exèrcit de la consolidada democràcia espanyola eructen desgreuges de pur franquisme sense que cap fiscal ni cap policia hi vegi els indicis de terrorisme que hi ha sentències que troben a quatre tòpics de rap malgirbat o no.

I mentre al parlament es rebutja investigar l’actuació d’agents de policia als escamots provocadors unionistes de Catalunya, i s’argumenta que és equivalent penjar llaços grocs que despenjar-los, i hem vist a la mani de despenjadors, que ara es fan anomenar brigades de neteja, agredir un company càmera, pensant-se que era de TV3 (potser si ho hagués estat, algú hauria insinuat que més se’n mereixia, perquè aquí a Mallorca, fa setmanes hi va haver una agressió verbal a un company d’IB3, i hi va participar una regidora popular… i va passar res?).

Aquests dies que a Alemanya hi ha hagut una manifestació d’extrema dreta amb salutacions nazis i la senyora Merkel ha sortit tot d’una a dir que això no hi cap, a la seva societat, i hem recordat que allà ho castiguen amb multes o fins a 5 anys de presó. Per aquí amb els que saluden a la romana hem vist manifestar-s’hi i fer-s’hi 'selfies' rellevants personalitats populars, socialistes i de Ciutadans. I fer el discurs, sense dir-los res, un senyor que ara és ministre.

Si Sánchez començava aquesta excavació, George Romero, devora ell, semblaria el creador de 'Bambi'.

stats