04/06/2021

5/6: Molta ETA

1 min

Potser només és una impressió meva, però diria que aquests últims dies s’ha tornat a parlar molt d’ETA. Un discutit memorial a Vitòria, una emfàtica visita reial, aniversaris d’atemptats, Casado dient que li faria més vergonya retratar-se amb Bildu (pel record d’ETA) que amb Vox, acusacions de privilegis als presos etarres... A què ve treure de sobte de l’armari el fantasma d’una ETA que ja no existeix? ¿Pot ser que Euskadi torni a desplaçar Catalunya en el rànquing de les obsessions hispàniques? ¿O és més aviat que aquestes referències a una ETA que ja ha deixat les armes tenen ara alguna cosa a veure amb la qüestió catalana? No tindria cap sentit: ETA era una organització violenta, que matava, mentre que la reivindicació catalana ha estat pacífica. Però diria que per a alguns això és un detall menor. El que els importa no són els mètodes, sinó els objectius. ¿Es tracta d’equiparar independentisme i terrorisme? Seria molt barroer, però no pas impossible. També podria ser un intent d’introduir, enllaçant els dos conflictes, una lògica i un llenguatge de vencedors i de vençuts. I com feia una piulada recent, parlar de quines han de ser –vae victis– les actituds dels qui es proclamen vencedors respecte a aquells a qui declaren vençuts.

Vicenç Villatoro és escriptor

stats