Les consultes populars per optar entre monarquia i república són simbòliques, però no es pot dir que no siguin significatives. Amb independència de la quota de participació i també al marge dels resultats, tenen el valor de ser una iniciativa trencadora a les Illes Balears, perquè per primera vegada es demostra una voluntat col·lectiva de qüestionar la monarquia més enllà de les associacions tradicionalment declarades republicanes.
Si el cap d’Estat ha de ser un rei que ha heretat la corona per via sanguínia o si ha de ser un president elegit democràticament és un debat que està assolint una dimensió pública, també al nostre territori, que no es podia preveure fa molt pocs anys. Un debat que, en darrer cas, qüestiona el model d’Estat.
La família reial espanyola, per un seguit de fets coneguts per tothom, ha generat desconfiança, desafecció i en certa mesura també rebuig en una part important de la ciutadania. Però el debat que s’ha obert en els darrers temps no respon tant a la desconfiança cap a una dinastia concreta, sinó a qüestionar seriosament si els conceptes monarquia i parlamentària poden anar de la mà o si, per principi, haurien de ser excloents en un sistema democràtic.
És, precisament, la maduració de la cultura democràtica allò que du les societats a reivindicar amb naturalitat el dret a decidir en totes les qüestions que l’afecten, i més encara en aquelles qüestions d’absoluta transcendència que queden al marge de les dinàmiques parlamentàries que sorgeixen de les eleccions periòdiques. En una democràcia consolidada, fins i tot les persones que tenen la responsabilitat de govern es troben còmodes davant la voluntat popular de decidir, encara que es corri el risc que els resultats que surtin de les urnes puguin fer trontollar els fonaments establerts fins aleshores.
El model d’Estat s’ha de poder qüestionar, sense por per part de ningú i també sense entrebancs a l’hora que sigui la ciutadania la que ho decideixi. No du enlloc evitar debats que són de clar interès públic. No du enlloc intentar aturar consultes populars, com no du enlloc que per fer-ho es digui que ara no n’és el moment, que hi ha altres temes que són prioritaris. El model de l’Estat ens condiciona la vida a tots aquells que en feim part i, per tant, és el primer i el més rellevant a posar-se damunt la taula pública. I no du enlloc, perquè evitar-ho, i encara més prohibir-ho, l’única cosa que provoca és augmentar el qüestionament ja no només de la monarquia parlamentària que tenim, sinó de la democràcia mateixa.
