Guaita amb mig rostre amagat rere el mostrador, el veig mentre parl amb un altre client. Després de moltes voltes en un moment de trull i confusió quan han coincidit dos repartidors, un parell de clients més i la tornada del canvi al primer, noto com una ombra ja és dintre. Em passa pel darrere i puja a la secció de dalt, que és l’annex de la llibreria que correspon als temes que en el seu moment no hi caberen a baix. Mentre despatx un client rere l’altre, veig com pel mirall de seguretat sóc observat en tots els moviments. Personalment, quasi no utilitzo mai aquesta eina, llevat de comptades excepcions, però molt manco se sol utilitzar a la inversa. En els intervals de temps en què estic lliure adreç l´esguard a aquell racó de botiga i comprovo que sóc, encara, furtivament escrutat amb la intensitat del primer moment. D’aquesta persona no en sé res i és el primer cop que la veig. Començ a sentir renou de plàstics i en el moment en què sembla dur més maneig, desapareix del mirall i s’amaga en un petit però segur angle que per les característiques de la cambra fou impossible de cobrir. Són anys d’experiència, i d’anècdotes, moltes, però quan s’arriba a aquest punt l’ambient i la situació solen fer-se violents i força desagradables. Abans que pugui prendre alguna decisió o fer algun moviment al respecte, em trob de bell nou cara a cara escrutat al mirall amb més intensitat que el primer i segon cop i, a més a més, amb un puntet d’insolència mal de comprendre. La situació es repeteix un parell de pics seguida dels sorollets dels plàstics.
No puc entendre res i en un rampell d’impaciència començ a pujar l’escala de fusta sense guardar-me de la musicalitat dels graons i, sobretot, vista la complexitat, d’anunciar la meva pujada com qui dona una patètica última oportunitat. Quan sóc a dalt reacciona ràpidament, ho veig pel mirall, ja que quasi amb un bot ja és a l’altra punta de la cambra dissimulant i aparentant un interès desmesurat pels llibres de la Fundació Bernat Metge. No em moc, fullejo 'Les Bruixes de Llers', de Carles Fages de Climent, i em sorprenc com amb un llibre a la mà (a l’atzar) m’observa escrupolosament de coa d’ull, quasi sense alenar. A l’altre braç, sota l’aixella, hi té amagat un títol que no puc desxifrar. Sé que és gruixadet i d’un color cridaner, però no puc endevinar pas quin és. Quan més tensa es fa l’atmosfera allí dintre, sense cap evolució per bé o per mal, puc sentir pel canvi d’ambient que ha entrat algú i ja és al taulell desplegant un paperet de comandes. Baix sense perdre de vista el mirall, com si m’hagués pegat un cop d´aire d’aquests fotuts, i quan hi sóc servesc un client i un altre i, com passa sempre en aquests casos, sembla que tothom ha decidit entrar en aquell moment. Entre client i client procur fer un cop d’ull ràpid a l’espill redó, i, ja una mica resignat (però no menys neguitós), comprovo com sóc, encara, observat còmodament des de dalt. De tant voltar el cap mentre faig un paquet de regal, el client despatxat sembla tenir ganes de saber el què, però no ha gosat dir res. Això sí, seguia el meus moviments i la llibreria ha agafat definitivament un aire manicomial, perdut per uns instants el seu ambient relaxat i agradable de costum. S’han succeït els clients, i també els amics que han vingut, com sempre, però que m’hauran trobat absent i discretament han marxat, un servidor seguia en les seves coses. A l’altre costat, la mateixa cara, la mateixa expressió fins que, en un moment que servia una senyora del barri, m’ha desaparegut de la totalitat del camp de visió que cobreix el mirall, i m’ha sortit bruscament d’un costat del taulell, rere un expositor i en un sol gest ha posat veloçment el llibre de sota l’aixella, davant meu, sense dir una sola paraula. Quan he tret la fitxa, no he pogut picar l’import amb l’altra mà i, compulsivament, ha dipositat la quantitat exacta i abans de poder creuar alguna paraula o veure´ns cara a cara, he notat un moviment d'aire, i he comprovat com sortia volant de la llibreria, quasi passant per damunt d´algú que entrava. Tot ha sigut molt ràpid i ara veig, a la pantalla, mentre pic l’ISBN, la darrera venda: 'Cómo vencer la timidez. Nuevo manual'.
